DIMISSIÓ ESPERPÈNTICA
Avui el President valencià, Carlos Mazon sembla que definitivament ha dimitit un any i 229 morts desprès, en una compareixença a l’alçada del personatge.
Francament, no havia vist mai que una posada en coneixement davant els mitjans en forma de dimissió no tingués en un moment o altra del discurs aquesta paraula com a colofó del missatge. En aquesta no l’hem trobat i davant la part del discurs on insta a la majoria que fins ara li ha donat suport a la cambra a trobar i votar un substitut per lògica ens porta a la retirada de la seva persona. Per si no fos poc ha tornat a utilitzar la mentida com excusa amb el no avís de la DANA al Govern, quan ja ha estat acreditat que el mateix dia a les 9 del matí havia un avís que ho deixava molt clar, un missatge que ens diu deia que el fenomen marxava cap a Cuenca, quan també ha quedat acreditat que deia Cuenca i una part del País Valencià, cosa que sembla ha esborrat de la memòria. Alhora carrega fort contra el Govern Central i la seva falta d’ajuda cosa que ha dificultat molt la gestió i s’han quedat sols, quan també ha estat acreditat que més de 10 mil milions d’ajuda han arribat al territori, no diré si amb més o menys ganes, però han arribat. Son dos exemples de seguir insistint amb la mentida acreditada com argument. Entendria les percepcions o diferents punts de vista, però insistir en coses falses comprovades em sembla digne d’un miserable com ell, i tot per amagar la seva desastrosa gestió i la seva incompetència.
Un record a les víctimes que ha arribat a meitat del discurs i on ell fruit dels atacs rebuts, per moments semblava la victima principal, quan 229 persones van morir aquell dia de nefast record. Ha trigat tot un any sense assumir responsabilitats fruit del nyap i els càlculs polítics miserables del seu partit, canviant 8 vegades de versió adduint a la seva vida personal, que recordaria que com a principal responsable del territori i amb aquells fets greus no haurien d’existir. Nomes l’esbroncada del funeral, la declaració de la periodista que estava amb ell i avui declarava al jutjat i el desgast que des dels Populars els suposa reflectits a les enquestes que no han pogut aguantar més aquest inepte sense cor i l’han obligat a fer un pas al costat, que tampoc ha aclarit si seguirà com a diputat i mantenint el seu aforament en vista de futures batalles judicials.
Tot un desgavell que taca la democràcia un cop més i una classe política com aquesta on la seva darrera prioritat és precisament la gent.
Una dimissió esperpèntica.