ALBERT CORTES MONSERRAT

La comissió pel dret a decidir encara no ha pogut aprovar la via legal per demanar la consulta a Madrid. Hi ha acord en el fons, o sigui l’article 150.2 de la Constitució pel traspàs de competència per convocar referèndums, però no en la forma. ERC, CIU i CUP volen que els grups catalans assumeixin el text en Proposició no de llei, i en canvi ICV vol una Proposició de Llei vinculada pel Parlament, una via molt més lenta i incerta. El PSC ja ha anunciat el seu vot contrari, una mostra més d’aquest triomf que ens vol vendre del seu pas per la Conferència socialista a Madrid i que en realitat vol dir treballar colze a colze amb Ciudadanos i Populars contra el dret més elemental de qualsevol democràcia.

Efectivament,  la comissió no va trobar aquest acord mínim de les quatre forces o cinc amb els socialistes catalans. La via es clara i legal segons la Constitució espanyol i ja utilitzada en altres matèries en el passat, però la proposició no de llei seria relativament ràpida amb la seva resolució i negativa a Madrid, però la posició d’Iniciativa podria amb els mecanismes legals corresponents i activats no discutir-se fins al 2015 entretinguda en els calaixos de qualsevol despatx.

Realment, la clau com sempre i des del començament del procés la te la societat civil, que no pot caure en el desànim i te que mantenir intacta la fermesa davant de cada declaració que suposa un gerro d’aigua freda des d’aquí, i de cada declaració des de Madrid per fer agafar pors que ja son part d’un passat que no tornarà. Malauradament els partits catalans, o alguns d’ells segueixen jugant al joc autonòmic amb les mateixes formes que si no hagués passat res, i algun sembla que òbvia la realitat del país en nom de tàctiques de baixa volada o simplement d’autisme davant la nova situació, esperant el cansament precisament d’aquells que legítimament representen.

Com a passos previs, queden la via que ja es acordada, la data i la pregunta que tindrem en breu. La primera es simplement seguir la Constitució com ja s’ha fet altres vegades i desmentir un cop més que aquesta no es cap entrebanc, encara que la caverna seguirà insistint que amb ella no es possible, serà curiós veure quins motius esgrimeixen per negar el traspàs de competències demanat des dels partits a Madrid, ja que serà una simple i nul·la voluntat política i un atac als principis de la democràcia. ICV segueix jugant a la indefinició i ara amb l’excusa del Parlament pretén alentir el procés tot el que pugui, cosa que sap perfectament la gent no es mereix, demanaria una profunda reflexió i assumpció del nou context on ens trobem, i assumir-lo. Aquesta gran demagògia que fa servir com per exemple en el cas del viatge a Israel del President Mas i la seva barreja amb la causa Palestina fa sentir vergonya aliena dels nostres representants o la constatació del seu baix nivell o mala fe.

El PSC per la seva part, ha passat de defensar una consulta acordada amb l’Estat a negar una petició legal dins la Constitució espanyola, francament si això es el gran reconeixement que tant esbomben als quatre vents, jo li dic submissió i clarificació de la seva posició contraria a que els ciutadans catalans puguin decidir el seu futur mitjançant un acte unilateral o dins la mateixa legalitat espanyola tant els fa.

En definitiva, no desesperem, el 2014 es a prop, i aquest any ha de ser l’any tal com es previst, depèn fonamentalment de la nostra convicció i la nostra determinació per superar qualsevol prova.