ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DICTADURA AMB MAJUSCULES

General

La compareixença del Ministre Solbes davant els partits polítics catalans ha estat clarificadora, i ha marcat com en tota bona dictadura el “Ho això  amb un acord o el mateix sense acord”.

 

L’Estat s’ha cansat de marejar la perdiu en el tema del finançament, el ministre ha recordat que la responsabilitat de no haver arribat a una acord es compartida amb la Generalitat, ha obviat la data límit que marca el text estatutari, i el seu incompliment flagrant, ha defensat la proposta presentada com respectuosa amb l’Estatut, i què compleix tots els preceptes que hi ha en ell, ha recordat que la proposta ha de ser consensuada amb totes les autonomies  tirant per terra la bilateralitat, i per últim ha arribat l’amenaça, amb forma de que si no hi estem d’acord amb la proposta del govern de Madrid s’aplicarà el criteri que aquest marqui.

 

Tant CIU, com ERC, com ICV, han expressat la seva sorpresa per aquestes mostres d’autoritarisme, i el PSC evidentment calla ja que juga en els dos bàndols.

 

La cosa ha quedat molt clara, hem de negociar coses que ja estan aprovades en una llei, on els terminis son paper mullat, i tampoc son de fiar, la proposta no nomes serà la nostra si no que s’ha de consensuar amb totes les autonomies amb interessos iguals o molt diferents al nostre, i finalment el que s’acordi basat en els criteris generals ja donats per Madrid, havent trepitjat la nostra llei orgànica, i sense cap dels preceptes que allí s’hi marquen, si no ho volem s’acabarà aplicant el criteri del govern estatal.

 

Amb aquestes condicions crec que la part catalana amb una  única mesura de pressió que es la votació dels pressupostos, i que el PSC mai utilitzarà queda tant afeblida que no val la pena seguir aquesta comèdia que tots sabem com acabarà, amb els mateixos perjudicats de sempre, i un altra nyap que ens haurem d’empassar a la força com ja ha advertit Solbes, per cert desprès d’això ja es pot agafar el nou estatut, i llençar-lo a  les escombraries ja que no te cap sentit en aquesta dictadura espanyola tant demolidora.

 

Tots aquells que encara dubtaven sobre les diferencies entre PP i PSOE, ara tenen una nova prova per veure que simplement no n’hi ha i la imposició del regim es la mateixa.

 

El front comú, aviat esclatarà, ja que el silenci per no molestar del PSC, les critiques de CIU que cada cop aniran mes dirigides al govern català, les anades per lliure de ICV, i les contradiccions d’ERC, que per una banda defensa el finançament de l’Estatut, i per l’altra pasi el que pasi mai trencarà el govern tripartit fa preveure que un cop mes els partits s’hauran desinflat per la bafarada de l’Estat, i caldrà decidir si volem créixer d’una vegada per totes o seguir aquest camí que ens marquen des de Madrid i que ja sabem on ens portarà.

  1. ERC ha de tenir clar d’una vegada per totes que PSOE i PSC són el mateix, i la força no l’ha de fer contra el PSOE amb els pressupostos, l’ha de fer contra el PSC i trencar el tripartit.
    Si ERC pot aconseguir en aquestes negociacions només un parell de llenties més per presentar-nos i així seguir al govern, crec que signarà la seva desaparició com a partit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.