ALBERT CORTES MONSERRAT

Sembla que esta de moda parlar d’oferiments de diàleg curiosos, i voler deixar amb evidència al contrari. El President espanyol que te més facilitat per rebre a Societat Civil Catalana que al President Mas dona totes les facilitats, però sempre que es renunciï a la Consulta, o sigui absolutament absurd, ho podríem dir conversa general, però mai diàleg sobre el tema que ens ocupa. Per la seva part el President ens diu que ja ho ha demanat, però davant la falta de resposta, considera que senzillament no el volen rebre. Tenim en Duran que cada setmana reclama diàleg i a cada petició la seva tercera via queda més morta i enterrada. Ho explica perfectament Vicent Sanchis, i la qüestió es que si no hi ha canvi d’actitud espanyola, i com veiem cada divendres al Consell de Ministres la direcció es molt clara, i per part nostra el pla A, B i C que consisteix en votar el 9 N.

Si em truca demà

VICENT SANCHIS

Hi ha en joc coses molt serioses, transcendents, però es fa molt difícil sovint no riure amb l’espectacle. Qui més qui menys té clar que Artur Mas i Mariano Rajoy no tenen res a dir-se. El primer perquè, d’acord amb el seu compromís electoral, està obligat a convocar un referèndum –va, vinga, consulta– perquè els catalans diguin de quin mal volen morir o de quin bé volen viure. El segon perquè no la tolerarà de cap manera. De què dimonis han de parlar els dos presidents si els separa una qüestió medul·lar? Mas ho supedita tot a la consulta que vol la majoria del poble català. Rajoy la rebutja amb totes les vísceres. El primer s’inspira en el principi democràtic més elemental. El segon, en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols. Podrien parlar de cinema. I malgrat tot, convé que ho facin. Perquè civilització és això. I perquè hi ha gent allà que considera que l’alternativa és pitjor. D’acord, doncs. Que parlin. I aquí arriba el sainet. Rajoy contesta a Duran i Lleida que ell està disposat a parlar “el dia que Mas ho demani”. És a dir, ho ha de demanar Mas. Ell no ho farà. I diu que sigui Rajoy qui posi dia i hora. I després dobla l’aposta i assegura que ja ho ha demanat. I aleshores Soraya Sáenz de Santamaría apareix al plat i a les tallades i jura i perjura que Mas no ho ha fet. I dos ous durs! Que siguin tres! Em prendria un altre cafè! La part contractant de la primera part és com la part contractant de la segona part…