DIÀLEG DE RES
La reunió entre el Vicepresident Junqueras i la vicepresidenta espanyola ha acabat com era previst, tornant a demostrar que l’operació diàleg no existeix, es un miratge que per la seva insistència comença a ser un insult a la societat catalana, per altra banda ja curada d’ensurts.
Dues hores de reunió per no arribar a cap acord, sobre els 45 punts pendents i que porten mesos en llista d’espera, ara ens diu que seria bo assistir a la Conferència de Presidents autonòmics ja que alguns afecten a la resta d’Espanya, caldria preguntar suposant que sigui així, pels que no afecten la resta, suposo que seria massa preguntar. Pel que fa al tema principal, el Referèndum, senzillament diu que no hi ha res a parlar, ja que ells no poden decidir sobre això, perquè la sobirania es de tots els espanyols i ara posen l’exemple recent d’Alemanya amb Baviera.
Per altra banda en clau catalana, trobem l’alcaldessa de Barcelona que ens diu sobre la consulta, que la qüestió no és si es pactat o no, sinó que sigui efectiu, i alhora des d’ICV Mataró en una moció del consistori de suport al referèndum acordat es posicionen en contra del mateix. Un altre miratge que cal revisar.
Cal dir sobre la reunió, que les peticions no han de faltar mai fins l’últim segon per acordar el referèndum. Segurament veurem i veiem com son criticats des d’aquí alguns representants que ho demanen, però es la nostra obligació i un capital que segur donarà rèdits, alhora sabem que això serà impossible i hem de fer via per la nostra banda. Una cosa no treu l’altra. Sobre els punts ja demanats pel President Mas, i com es costum a l’Estat quan es tracta de Catalunya, segueixen al calaix pels segles dels segles amb excuses de mal pagador, de fet son punts socials i ni tant sols tenen l’excusa del procés. Pel que fa al referèndum, i com avui ens explica en Vicent Partal, l’independentisme a Baviera es molt poc important i la pregunta d’un ciutadà no es comparable amb el moviment català, clar que no parlen del cas de Kosovo i com el va tractar Alemanya, no els interessa. Viure d’esquena a la realitat no els ajudarà, però a nosaltres si.
Pel que fa a l’entorn comú. Caldria dir a la Sra. Colau que si li preocupa aquesta efectivitat, depèn de nosaltres treballar perquè ho sigui. No ens caurà del cel. Excuses de mal pagador mai son bones conselleres. De fet l’exemple d’ICV Mataró rebutjant un referèndum acordat i situant la formació en el bàndol antidemocràtic més que una anècdota, ès la tàctica de pura indefinició en que es belluga aquesta formació i que per respecte a la societat que representa hauria d’aclarir.
En definitiva, diàleg de res.
El tribunal constitucional alemany va ser molt clar en la seva decissió. I dita decissió del tribunal és independent de si són molts o pocs els independentistes a Baviera. Perquè la justicia (entesa com a administració de les lleis) no entén de majories i minories; les lleis sí que entenen d’això (amb els poders legisladors al capdavant), però els tribunals, no. I millor que sigui així, segons la meva opinió.
Al regne de España hi ha una constitució que impedeix el dret d’autoderminació; i també impedeix la democràcia directa sota la forma de referèndums. A partir d’aquí, és del tot normal que el tribunal constitucionl espanyol digui que no és posible un referéndum d’autodeterminació. Un referéndum d’autodeterminació legal a l’Estat espanyol ara per ara no és possible. S’ha de canviar la constitució i les lleis si hom vulgués fer un referéndum d’autodeterminació. Si es vol fer un referéndum d’autoderteminació sense canviar les lleis, serà un referéndum contra la legalitat (espanyola).
Tenim dret a la desobediència (via secessió)? Si hom respón que sí, ho tindrà molt difícil en no caure dins la incoherencia al negar els actes de desobediència que, en el nou estat independent, es puguin portar a terme (penso, per exemple, en un metge que es declari objector de consciència davant el fet de l’avortament; o el profesor que es negui a adoctrinar els seus alumnes amb la teoría de gènere).
Atentament
Ens oblidem potser que es un problema polític i no juridic. Cal voluntat política per canviar les coses res més. La llei es una excusa dels Estats per poder ostentar el control i regir la societat, però mai pot ser usada per damunt de la democràcia. Altrament mai hi hauria cap canvi al món. Si el Congrés espanyol hagués aprovat la cesió de la competència de referèndums a Catalunya per celebrar-lo, segur que haguessin adaptat les lleis per fer-ho possible.
Salutacions
Albert