ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DEU MIL AL PARLAMENT: COALICIÓ PER LA INDEPENDÉNCIA

Sense categoria

En aquest mes d’agost, període de vacances per molts dels mortals, el temps passa d’un altra manera, i moltes vegades s’aprofita per fer aquelles coses que en altres èpoques de l’any son impossibles, no cal dir-ho amb més calma, acabar aquell llibre a mitges, passejar, i reflexionar en el meu cas amb un tema tant transcendental com el procés cap a l’estat propi, i les properes eleccions al Parlament, que son un punt clau en el camí, i on a la línia de sortida hi ha d’haver una candidatura transversal amb un objectiu molt clar i sense embuts, la declaració unilateral d’independència.

Sempre he defensat que després de  les dues grans manifestacions a Barcelona, i la culminació amb la marxa a Brussel·les sorgida a partir d’un comentari amb un bloc, i que sempre guardarem en forma de record emotiu en el nostre cor, ara vertaderament tot hi que no es poden abandonar les accions civils, com per exemple les protagonitzades per Acte de Sobirania i altres que en vindran, toca fer política.

Reagrupament ja ha iniciat aquest camí, i amb un líder força sòlid com en Joan Carretero, però malauradament i degut a la complexitat i el nostre tarannà autodestructiu, i en molts casos esbiaixat per tants anys de colonització, per moltes persones que comparteixen el mateix anhel, la idea de ser una escissió d’ERC serà mes important que l’objectiu, es allò de que els arbres no em deixen veure el bosc.  Els protagonismes també hi juguen un paper important, ja que hem tingut molts salvadors de la pàtria, però de moment cap la alliberada.

Tanmateix la meva idea sempre ha estat fer una gran coalició que sumes tots els sectors, i què alhora tots si sentin representats, l’altre dia llegint un article de l’Enric Canela titulat Que puc fer jo per Catalunya en el Bloc Gran del Sobiranisme, i en un dels comentaris del text es citava la idea de que ara tocava fer Deu mil al Parlament, una plataforma que es exemple d’aquesta transversalitat que abans esmentava, i que amb gent de diferents ideologies i colors va ser capaç de mobilitzar deu mil persones al cor d’Europa,  i posteriorment recollir mes de deu mill promotors per la ILP frustrada pels partits polítics, aquest exemple podria ser el gran paraigües que aixoplugues a Reagrupament, Força Catalunya, la PDD, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia de l’Agusti Bassols i altres grups, junt amb els independentistes que volen anar per feina, i què ara viuen la desorientació a ERC i CIU, o altres formacions.

Posteriorment s’hauria de decidir la formula per presentar la candidatura, i les llistes que haurien d’incloure personalitats del món de l’independentisme, i fugir de personalismes estèrils. Crec que els lideratges de cada formació ara per separat haurien de fer una bona reflexió, i començar a estendre aquests ponts per  fer-ho una realitat un cop acabat l’estiu, i tenir així un any llarg de treball per portar el major nombre d’independentistes al Parlament.

Sabem que els mitjans de comunicació faran al buit a qualsevol candidatura que no sigui dels partits d’ordre establert que no volen fugir de la ratera, per tant les xarxes de col·laboradors de cada plataforma  poden ser de gran utilitat per donar a conèixer el projecte poble a poble.

Nomes així, i per un cop donant exemple de posar el país per davant de les persones hi veig una sortida viable, ja que aquests nous parlamentaris no poden ser testimonials, sinó que han de tenir un pes específic, com a mínim per posar les bases que en el període d’una legislatura es pugui veure complert l’objectiu principal, ja que com deia l’altre dia l’Heribert Barrera ara no tenim massa temps, ja què l’estat continua la seva tasca implacable i no afluixarà pas.

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.