ALBERT CORTES MONSERRAT

Sota el lema que ja va encapçalar la manifestació de les plataformes sobiranistes per la Diada Nacional “Volem l’Estat propi”, hi ha una iniciativa que d’aquí a dos mesos, el 7 de març, es vol plantar a la capital de la Unió Europea per portar directament al cor d’Europa les nostres reivindicacions sense passar per Madrid.

Alhora que assistim amb vergonya aliena al sainet del finançament per part dels nostres polítics i la cort de Madrid, on la presa de pel es majúscula, els incompliments flagrants, i l’Estatut de torn prèviament votat pel poble es poc mes que paper mullat, i on la nostra classe política en les seves ments no hi cap res mes que seguir insistint amb Espanya desprès de 30 anys de desenganys, i on el seu sostre mental son les engrunes que des de Madrid s’atorguin a mode d’almoina per l’Estatut què toqui en cada moment, sense pensar que hi ha vida sense aquests tràmits inútils, i què ni Pujol, ni Maragall, ni Montilla, han mostrat cap interès en treure la cotilla que ens envolta, i no han tingut la valentia de donar el pas endavant per obtenir el que es mereix aquesta nació sense mes enganys i subterfugis inútils, hi ha una iniciativa que pot donar una bona empenta al procés sobiranista en aquest 2009, i que a poc mes de dos mesos de portar-se a terme pot donar un nou impuls a la societat catalana.

Es tracta de portar 10000 persones a Brussel·les davant el Parlament Europeu per donar a conèixer el nostre desig de Independència, amb una iniciativa de la societat civil sorgida amb resposta a l’article “Perplex, jo?” de l’Enric Canela, i on la difusió per la xarxa a traves del seu web deumil.cat ha estat tot un encert.

La idea es una cosa bàsica per qualsevol procés d’aquestes característiques, que es internacionalitzar el conflicte, ja què qualsevol acte a casa nostra passa prèviament pel filtre de l’Estat, i evidentment el ressò queda minimitzat i no arriba a traspassar les fronteres, i què Europa en sigui conscient plenament, cosa que es el que preocupa mes a l’estat espanyol, i el seu regim democràtic d’anar per casa.

No es una iniciativa de cap partit, però es pretén que l’anhel de l’estat propi sigui a l’agenda política de qualsevol partit, i es treballi en aquesta direcció sense mes embuts, com diu l’himne creat per la ocasió, “s’ha acabat somiar, ara toca actuar”.

Els preparatius van per bon camí, i ara s’espera la resposta de la societat civil catalana que s’ha de mobilitzar si vol canviar la situació, i aquesta es una bona oportunitat, en la web podeu trobar diverses formes de viatge en grup o particulars, però ha de ser el primer èxit del 2009, i una lliçó per aquests actors de segona que ens governen què volen remoure tot per no canviar res, i ha arribat l’hora de l’acció i no de la lamentació esperant la sentencia del TC, què francament a hores d’ara poc ens te que importar, ja què el problema es de fons i es diu Espanya, i la solució molt senzilla.

Jo penso ser-hi, crec que pot ser un moment que marcarà un abans i un desprès, i mes enllà de sigles politiques aquests horitzons inviables que ens deia el President Montilla, s’han de visualitzar en el cor d’Europa que son perfectament assolibles si ens desempalleguem de la colonització mental soferta durant tots aquests anys.