DESORDRES PÚBLICS
Gràcies als nostres representants polítics i els seus partits acabaran aconseguint que el Referèndum d’Independència de l’1 d’octubre s’acabi convertint en un afer intern de simples desordres públics. Segurament serà un cas únic al món i malauradament es el nostre.
Realment, si la societat catalana no castiga aquests partits per la seva retirada del projecte independentista, desprès de validar-lo al Parlament amb les lleis aprovades i finalment a les urnes amb el referèndum, es que veritablement la societat catalana no estava preparada per aquest cas o que simplement no ho volia tant com semblava. Una cosa son els actes reivindicatius-festius i un altre quan es el tot o res i en aquest segon punt sense marxa enrere, Catalunya va optar per la marxa enrera que ens ha portat a desnaturalitzar el procés i convertir-lo cada cop més com deia en una anecdota ja castigada i perdonada en alguns casos per l’Estat.
Escoltar avui Oriol Junqueras dient que assistiria a la Manifestació contra la cimera, dient que no van en contra de la mateixa, sinó per la lluita per l’autodeterminació i l’ammistia, igual que farà el President Aragonès en un acte de màxima coherència es simplement denigrant. El President ho justifica dient que per què el President espanyol ho vulgui utilitzar, no poden fer un lleig al President de França. Un argument que es tant trist que cau pel seu propi pes, de fet el mateix President que en una entrevista internacional ens deia que descartava la via unilateral, i confiava en el diàleg per aconseguir un referèndum.
Tota aquesta farsa per justificar, el que no te justificació, ja que fer el joc a l’Estat espanyol i al Govern de torn no entrava en els plans per arribar a la independència. Ser present a la cimera es validar-la i fer el joc a Sanchez, alhora i amb l’objectiu del vot i el fer veure que estar a l’altre costat no contribueix res més que desdibuixar l’independentisme dins unes contradiccions totalment inassumibles.
Els passos segueixen i el blanqueig dels delictes del codi penal i ara la petició d’absolució en base a les modificacions fetes, deixen desamparats a l’exili per un costat i segueixen fent el joc i validant la falsa democràcia espanyola com han fet des del minut zero els nostres presos polítics.
Qualsevol Estat que contempli el nostre procés veurà clarament que hi hem renunciat i acceptat les normes que dicta Espanya, acatant la Constitució i deixant el Referèndum en res i un afer de desordres públics interns puntuals.