DESCONNEXIÓ EXPRESS
Per sinceritat confesso que vaig veure cinc minuts del debat, ja en vaig quedar fart, tot hi no considerar res meu, vaig sentir vergonya aliena. Retrocedir en el temps, no avançar, blanc i negre, nul diàleg, to agressiu amb mala educació inclosa, constants interrupcions, un format desfassat, cap proposta i la confirmació que no calia, nomes hi ha una sortida, marxar el més ràpidament possible per salvar el nostre futur.
Constato que la qüestió catalana, fet molt rellevant, diria cabdal a l’Estat, va passar de puntetes, exactament un minut, fins a quatre vegades el moderador va advertir del tema “serà greu que no parlem de Catalunya, que és un tema important” els va dir. Tot lligat amb una pregunta a la taula de que pensaven fer per seduir el 48% de catalans que han votat independentisme.
Vergonya aliena sentir Pedro Sanchez fent oides sordes i parlant de corrupció com si no ho portes al guió amb una actitud molt mediocre. Finalment els dos s’ha constatat son dues gotes bessones. Espanya unida per sempre més, i ni parlar-ne de cap referèndum per resoldre la qüestió. En una segona part els dos van defensar el concert pel País Basc, per Catalunya el líder socialista ni tant sols ha contestat.
Arribat a aquest punt amb els dos màxims partits espanyols, els que segurament sumats seran un ample majoria i vist que simplement no existim, i quan sortim a la llum es per dir-nos que encara que democraticament tinguem una majoria, haguem obtingut una majoria absoluta al Parlament, i la societat catalana en un 80% segons totes les enquestes es favorable al dret a decidir, aquest no el podem exercir, i simplement hem d’oblidar els nostres drets com a catalans, negar que som una nació i seguir amb el nostre paper dins l’Estat, aquell “paga i calla”. Com tots els espanyols son iguals excepte els catalans, tampoc podem administrar els nostres diners, ja que el que no es discutible per Euskadi, es prohibit per Catalunya, exactament igual que els articles invalidats del nostre Estatut vigent i que son perfectament vàlids en la llei màxima andalusa sense problemes.
Aquest es el nostre paper, i aquest es el nivell dels dos màxims dirigents dels dos partits més importants espanyols. Nul tarannà democràtic, nul·la sensibilitat per la qüestió catalana. Nomes va faltar els altres dos candidats de Podemos i Ciudadanos fent de tertulians del debat. Encara ens volen seguir venen que hi tenim molt a dir amb aquestes eleccions.