ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DES DE FORA PREGUNTEN I AQUÍ ENCARA DUBTEN

Sense categoria

Es diu que el magnat Sheldon Adelson, que valora portar el seu Eurovegas a Catalunya, va preguntar al Conseller Recoder si era possible un procés de secessió a Catalunya, i com afectaria el seu projecte, que per altra banda i per seguir la tradició, ja presenta manifestos i manifestacions contraries per fugir d’aquesta gran oportunitat econòmica. Sembla que no es el primer que des de fora ja contempla aquesta possibilitat. Mentrestant el portaveu català Homs, rebutja el No vull pagar, ja que al final qui no paga ho acaba pagant el del costat, que pot ser un pensionista sense cotxe, en un exercici de demagògia digne de menció.

Efectivament, Adelson se suma a diversos ambaixadors internacionals a Madrid o els empresaris del lobby “Puente Aereo”, que veuen perillar els seus negocis de la dependència. Caldria sumar molts altres mitjans i inversors internacionals, que ja ho contemplen com una possibilitat propera, caldria saber les respostes catalanes, ja que aquí sempre es diu que no som majoria, o que estem lluny, però la veritat es que des de fora o des de l’Estat espanyol ja es treballa amb aquesta hipòtesi com una meravellosa realitat. Els moviments com el del PP per excloure ERC del pacte fiscal o la seva escenificació viatjant a Madrid, per presentar el seu propi pacte, son fruit d’aquest nerviosisme existent que els pot tornar a la marginació, ja que veuen com el fum que venen es va esvaint. Francesc Homs per la seva banda, ja parla de que el famós pacte fiscal parla de poder real i no de xifres, ja que aquestes sempre han acabat volant fora de Catalunya, li ha costat, però sembla que ho ha entès, de totes maneres rebutja el No vull pagar peatges amb un gran cinisme, ja que ho carrega a altres que hauran de compensar aquests pagaments, posant com exemple un pensionista, això si sense recordar els beneficis immorals d’Abertis.

Hi ha un refrany castellà que diu “cuando el rio suena, agua lleva”, i en aquest cas es totalment aplicable. La realitat es pot amagar, intentar desdibuixar, disfressar com a producte intern, però quan la corrent de fons comença a ser potent i fa soroll, des de fora, on el filtre abans descrit queda molts cops anul·lat es veuen les coses més nítides, es el que te la distancia, i la no implicació directe amb el tema. Si aquest magnat americà arriba amb aquestes preguntes, potser com a qüestió clau per la seva instal·lació en el nostre país, es que evidentment les informacions o inputs que ha rebut son potents a l’altra banda de l’oceà, cosa positiva d’entrada, ja que sense caure en aquestes campanyes absurdes contra certes coses que finalment son pedres en el nostre propi terrat, sense la benedicció americana, difícilment hi haurà el nostre estat. Seria interessant quina mena de respostes es donen des de la Generalitat, les que posen un embolcall de no suficient majoria, de pactes absurds per desviar l’atenció, o de passar de puntetes sobre el tema, precisament per no perjudicar aquest gran lobby empresarial que fa negoci amb la dependència catalana, o realment hi ha un altre tipus de discurs, diria més tocant de peus al carrer. Ahir mateix em referia amb les manifestacions espontànies en grans esdeveniments sobre el tema, o amb l’embranzida o volada que estant agafant entitats com l’Assemblea Nacional o l’Associació de municipis per la independència, i tot això no es casualitat. També destaco els moviments desesperats de Sánchez Camacho, d’en Pere Navarro o d’en Duran intentant frenar la tendència amb arguments infantils i malèvols, que fan riure per no plorar. Per cert en aquests caldria afegir els d’Homs i la seva demagògia amb el pensionistes i els no vull pagar, vertaderament de molt mal gust. El tema es l’abús d’una empresa molt relacionada amb el partit de Govern, cobrant per unes carreteres llargament amortitzades, i això no pot ser indefinit. Per la mateixa regla de tres podria dir que no podem ser independents, ja que l’espoli de 20 mil milions anuals els haurà de pagar amb impostos un pobre aturat d’Extremadura posem el cas, i seria una solemne bajanada, i en tot cas no el nostre problema.

Per tant estem a l’alçada de les circumstancies històriques que aviat viurem, i assumim que el moment esta proper, i aquestes excuses ja no valdran. Des de fora ens ho diuen i nosaltres no podem ignorar-ho.

 

 

 

 

 

 

  1. Benvolgut Albert,

    jo no ho tinc tant clar, em sembla que si l’Adelson ha demanat per la independència és més aviat perquè els ‘competidors’ li han volgut posar la por al cos amb aquest assumpte. Si ho tinguessin tant clar com per exemple tu i jo, i ho veiessin com una solució per al sud del continent, els EEUU pressionarien Europa per a que es fes pràcticament ja…

    També és possible que tots aquests moviments s’estiguin fent fora de càmera, com ha de ser, i que ben aviat en tinguen de bones i importants notícies, però hores d’ara no ho puc ensumar a l’ambient…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.