ALBERT CORTES MONSERRAT

El president del Parlament Europeu parla d’una possible independència catalana, com el dret a l’autodeterminació dels pobles, en una qüestió interna espanyola i catalana, es a dir no s’oposa, i ens traspassa el tema als protagonistes, com es normal, l’exdirigent de l’FMI Kenneth Rogoff  cita el territori català com estat, en un dels primers llocs dels rànquings mundials, i per si fos poc des de terres americanes continuen sense por expropiacions d’empreses espanyols, ara ha tocat el torn de Bolívia, demostrant que quan les pors s’esvaeixen qualsevol cosa es possible.

En Martin Schulz desmenteix les pors que sempre transmet l’Estat espanyol sobre una oposició de la Unió Europea amb la nostra independència, i deixa clar que no n’ha parlat mai amb els protagonistes, i que li sembla que no volem lliçons des de fora. Al mateix temps deixa molt clar que la oficialitat de la nostra llengua passa per Madrid. Pel que fa l’exdirigent de l’FMI, concretament execonomista en cap, parla de Catalunya sobirana com un dels països més rics del món, i parla de la forta contribució que ara l’ofega dins l’Estat espanyol, que poca cosa fa per evitar el seu enfonsament, curiosament els mitjans que no reben els seus articles amb seu a Madrid coincideixen en defensar els arguments catalans i els seus greuges, d’altra manera els ignoren. Per últim Bolívia s’afegeix a Argentina, i s’atreveix amb l’Estat espanyol amb l’expropiació de la filial boliviana de Red Elèctrica espanyola, gairebé la propietària absoluta d’aquest sector al país, i amb l’argument de protegir els interessos nacionals en un sector estratègic com l’energia, i en una empresa que era nacional, i que ara la nacionalitzen, ja que la seva inversió ha estat mínima aquests anys.

Les paraules del president de l’europarlament crec que han deixat molt clar, per si algú encara en tenia algun dubte, que el principal escull per la nostra llengua es l’Estat espanyol, aquest no vol la oficialitat d’aquesta i no la voldrà mai, per Europa es veu raonable que una llengua amb la potencia de la catalana tingues aquest estatus, es una raó més per no  esmerçar més esforços en un tema que sense el nostre propi estat senzillament mai serà possible. Pel que fa a la nostra independència, tot hi no prendre cap partit, tampoc ha posat cap impediment, qualificant l’afer d’intern, i enterrant aquells auguris interessats que venen de l’Estat en forma d’una espècie d’apocalipsi si aconseguim la nostra sobirania. Encara més clar aquest alt càrrec de l’FMI, que ha posat Catalunya independent com un país no tant sols viable, sinó dins la categoria dels rics dins el món, alhora ha denunciat aquest espoli que patim, i aquesta falsa solidaritat que no deixa veure el nostre creixement, i ens porta a la misèria més absoluta, o sigui que tots aquells que encara dubten de la nostra viabilitat, o que fan estudis per demostrar-la, que sàpiguen que tenim un aliat més que s’uneix a totes les veus que parlen del lloc de privilegi que ocuparíem, fet que també desmenteix els mals auguris espanyols, que es pensen que la majoria no sap restar i sumar, ja que en definitiva es una simple qüestió relacionada amb això, regalar el que tens o usar-ho en el teu propi benefici. Sembla que Amèrica del Sud ja s’ha cansat de l’abús d’aquestes grans multinacionals espanyoles que inverteixen el mínim en els estats on habiten, i treuen grans beneficis amb els seus negocis. A pesar del to populista de molts d’aquests dirigents, se’ns dubte fan un pas endavant amb benefici del seu propi territori, i utilitzen les armes que tenen per arribar a les seves finalitats, i de pas deixar en evidencia aquella dita de “la madre patria”, que curiosament ja nomes utilitza el conqueridor, i no els que van ser conquerits, i que van recuperar la dignitat demostrant la grandesa artificial d’un gegant amb peus de fang anomenat estat espanyol. Per quan ens expropiem a nosaltres mateixos?.