ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DEMOCRÀCIES DIFERENTS

En algun comentari anterior ja he deixat constància de que una democràcia pot ser interpretada diferent segons la seva consolidació i el tarannà del que l’aplica. Un passat tenebros es pot tractar de moltes maneres, però el genocidi i horror que representa una dictadura no admet massa matisos, el que si que admet es condemna, responsabilitat, culpabilitat i justícia en la mesura que sigui possible.

Avui a la Televisió Estatal i pública espanyola, la que paguen tots els contribuents s’emet la pel·licula “Raza” amb argument del propi dictador Francisco Franco, i que com ens podem imaginar es una exhaltació al feixisme, amb exhaltació del nazisme, de la Falange i presentant els legitims Repúblicans com a sembradors del desordre. Una mena de bons i dolents, on els primers eren els representants del dictador sanguinari amb tot el que això significa.

Tanmateix, en un altre indret del món, concretament Alemanya, un paramèdic nazi de 95 anys, que va treballar al camp de concentració d’Auschwitz durant la Segona Guerra Mundial, serà jutjat per un Tribunal alemany per ser còmplice en l’assassinat d’un mínim de 3681 persones. Aquest acusat va se sergent de les SS al Camp d’extermini, i encara que no se l’acusi directament de les morts, era conscient de les execucions de les mateixes.

És molt simptomàtic aquest dos exemples recents, per veure qui ha dirigit, com ha evolucionat i com s’enten la Democràcia en un lloc i l’altra. En el primer cas el franquisme sociològic segueix ben viu, van dirigir la mal anomenada transició i els seus hereus segueixen ocupant molts llocs de responsabilitat, cap perdó, ignorar la història, cap condemna ni responsabilitat i amb la sensació de que les víctimes segueixen sent culpables als ulls dels diferents governs espanyols que conserven aquells tics que haurien d’haver superat fa molt temps.

Alhora veiem com Alemanya i la seva gran taca a la historia en forma de nazisme, ha sabut no oblidar, demanar perdó a les víctimes, prohibir qualsevol crepuscle que exhalti aquests monstres i ha perseguit als responsables encara vius, per molt avançada edat que tinguin com es l’exemple, per dignitat de les pròpies víctimes i la justícia en general. Un canvi democràtic profund i una assumpció de les errades comeses en el passat.

En definitiva, quan en un lloc la Falange pot seguir en actiu com la cosa més normal del món i el Dictador segueix en el seu gran monument funerari, a Alemanya es porta davant la justícia persones de 95 anys, no hi ha dubte que son democràcies diferents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.