DEMOCRÀCIA SOTA MÍNIMS
Soc soci de l’ANC des del començament, hi he tingut responsabilitats a la meva ciutat i ara desprès d’una etapa de molt bon record i d’una gran dedicació ho miro com un soci més i encara desenganyat pel final del procés. Aquesta història a partir del 2017 ha anat a menys en tots els àmbits i l’ANC no en podia ser una excepció.
He rebut un correu del meu estimat Lluís Llach, President ara de l’Assemblea, i que en aquest cas no puc més que censurar. La democràcia no existeix quan qui convoca unes votacions o un referèndum fa campanya per una opció concreta. Ni es étic, ni democràtic. La votació de la reforma dels Estatuts de l’entitat, més enllà del seu contingut, ha de deixar precisament en mans dels associats la decisió, divulgar aquests canvis, crear debat i finalment no tractar com a criatures sense poder de decisió als socis indicant el vot en aquest cas pel si.
El sector crític, ja ha posat el crit el cel i ha explicat que ja s’han reformat abans els estatuts i mai s’ha recomanat el vot. Per altra banda l’argument principal de la direcció ha estat la confiança en la mateixa. Crec que a aquestes alçades la confiança amb tothom vist la experiència viscuda està sota mínims i nomes els fets poden anar tornant la credibilitat en el seu lloc. Uns fets que ja veiem que els nostres partits i lideratges no han fet ni se’ls espera amb uns conceptes democràtics i de poc respecte a la ciutadania que fan por. De totes maneres l’ANC deprès del 2017 evidentment ha quedat amb el pas en fals i amb un discurs que ha perdut vigència i que un cop superat el trauma ha de reinventar per tornar a aglutinar la ciutadania, sense personalismes envidentment, ni lluites de poder estèril i sobretot en un respecte a la democràcia que la distingeixi de les pràctiques corruptes que veiem en totes les institucions cada dia. Corrupció a Espanya i dissimul i fer veure que no ha passat res a Catalunya.
l’ANC no pot caure amb aquest poti poti general i demanar una posició concreta quan demanes la decisió dels teus associats sobirans no aniria amb aquesta línia i dona idea del moment que vivim i del tipus de país que hem construït amb uns referents que no han donat la talla i no ens han fet diferents d’aquells que criticavem.
Democràcia sota mínims, d’un soci decebut.