ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DEMOCRÀCIA SENSE REFERÈNDUMS

Ahir al Senat espanyol es va poder constatar com els nervis estan a flor de pell, i veure com la teva propia inoperància et porta a l’abisme sense remei fa reaccionar amb virulència sense fre.

Els mitjans espanyols ja hem vist com han fet corre ja la sang, la guerra civil, ETA i totes les barbaritats que la paranoia els permet utilitzar per explicar el cas català. Ahir a preguntes de Cleries (PDCAT) i Estradé (ERC) sobre les amenaces de l’Estat per aturar el procés català. La vicepresidenta Santamaria va reaccionar dient que el referèndum d’autodeterminació no es celebrarà a Espanya, igual que no es farà a Baviera o El Vèneto, i no per això deien que Alemanya o Itàlia no eren democràtics. Va reiterar que el diàleg es una vocació, però també fer complir la llei. Alhora insistia que Espanya es una democràcia i que no hi haurà referèndum.

Realment es nota que els nervis i la soberbia son mals consellers per prendre decisions. Aquesta pujada de to estatal amb Catalunya es fruit d’això. Intenta fer comparacions amb Baviera o El Veneto, quan sap que son casos que poc o res tenen a veure amb Catalunya es voler fe trampes al solitari. Baviera no hi ha demanda d’independència, i com sabem va ser la petició d’un particular al Tribunal Alemany que va respondre el que tots sabem. El Veneto tampoc ja un clam tant important com Catalunya per poder fer comparacions. Per tant comparar peres amb pomes no seria un argument vàlid. Parla de diàleg quan ja d’entrada es diu que la petició es un no i no hi ha res a parlar, es francament cinic i fora de lloc. De fet si dona un tomb per les declaracions dels dirigents del Govern i dels propis mitjans informatius com deia abans serien tot menys cap posició i predisposició per arribar a acords. Per últim una frase curiosa per la contradicció en si mateixa. Democràcia sense referèndum. Suposo que deu ser un nou sistema polític que encara no ens han explicat.

De fet aquesta frase es el resum de tot i una de les raons més poderoses per voler marxar. Una teòrica democràcia d’esquena a la societat a la que va dirigida, i on es retalla el dret de la ciutadania a ser el poder principal i motor del sistema, es pot dir de moltes formes però no democràcia. De fet la diferència entre els 40 anys de règim dictatorial i aquest periode queda massa reduïda per ser veritat.

Democràcia sense referèdums, fantàstic Sra. Santamaria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.