DEMOCRÀCIA SENSE DEMOCRÀCIA
La trucada entre Feijoo i Abascal per abordar el futur de València, obviant la mateixa voluntat de la societat valenciana i la sentència que trata com una minoria vulnerable la gent castellanoparlant a Catalunya, son dos exemples d’aquesta falsa democràcia.
La dimissió de Mazon com a president del País Valencià amb un context tant greu com l’episodi de la DANA, 229 morts i una gestió pessima que va esclatar en el funeral d’Estat just 1 any desprès dels fets on nomes la mentida i la mesquinesa han estat la resposta del Govern, seguint amb la línia ahir la preocupació segueix sent els càlculs polítics i el repartiment del poder buscant un nou candidat entre Populars i VOX com si tal cosa, quan el més normal seria donar la veu al poble admetent les errades mortals que han passat i deixant el marge les enquestes més o menys favorables. Seria el més honest i el que una democràcia que fos normal demanaria. Seguir actuant d’esquena a la població i en base a un lobby tancat i exclusiu que forma la classe política que curiosament oblida i ninguneja els que han fet possible la seva arribada i la que hauria de ser la base de tot el sistema.
Per altra banda l’Audiència de Barcelona signar una sentència que deixa com a víctimes els castellanoparlants de delictes d’odi, saben que aquest concepte seria reservat a col·lectius vulnerables. Fa una condemna de dos anys de presó i 9 mil euros a un home per comentaris a la xarxa X contra la família de Canet que va exigir el 25% de castellà per la seva filla. La citada sentència diu que no cap en la llibertat d’expressió i si en la incitació a la violència. Cal dir que no és la primera sentència contra delictes anomenats hispanofobs.
Una sentència que posa el món a l’inreves, on la víctima passa a ser botxí i el botxí víctima. Qualificar els castellanoparlants de col·lectiu vulnerable, quan tenen tots els drets, un Estat al darrera, una justícia que els dona suport i tot un aparell contra el català al seu servei, és simplement una vergonya. La inadaptació al territori i els intents de deixar la seva llengua fora de circulació evidentment te premi. Aquests pares inadaptats allà on viuen i amb dret a imposició no poden ser mai víctimes, igualment la legitima defensa en aquest cas per la xarxa barrejada amb indignació de pares que aquests si han vist vulnerats els seus drets recordo parlo de l’epoca d’infància i ho han com a mínim de poder expressar en llibertat i denunciar aquesta persecució dictatorial contra la nostra llengua a casa nostra.
Son dos exemples de la democràcia sense democràcia que vivim.