DEMOCRÀCIA EXEMPLAR
El pas del Tour per Tarragona ha estat una oportunitat per visualitzar causes amb símbols visibles com la causa nacional catalana, però com sempre la democràcia mal entesa ha tornat a treure el cap en un Estat amb moltes mancances.
Efectivament, acusen l’alcalde d’enviar la brigada municipal a retirar estelades i pancartes de “Free Catalunya”, cosa que per cert es veu no van obeir. Aquests fets ja han provocat les critiques per part dels representants d’Esquerra i de Junts municipals amb l’argument de protesta pacífica i que la feina de l’alcalde és vetllar per la llibertat d’expressió de la ciutadania i no evitar la coacció.
Realment, el tarannà d’un Estat tant poc democràtic com l’espanyol es reflecteix en els seus representants, on el silenciar o imposar segons que amb un discurs uniformitzador per damunt del que digui la societat és el pa de cada dia. En aquest cas un alcalde del PSOE com Ruben Viñuales que no és ningú per eliminar segons que per si li agrada o no, simplement és un representant i es deu a la ciutadania. Suposo que és conscient que un cop avortat el procés democràtic de la independència, no vol dir que desaparegui per sempre de les nostres ments. De fet el problema segueix viu i ben viu amb letargia o no. Entendria fer retirar per exemple pancartes a favor de Hamas seria lícit retirar-les, encara que tota la colla palestina potser no hi seria dacord, però una causa pacífica i que fa 9 anys va ser validada en un referèndum per amplia majoria i avortat per la Dictadura del 155 espanyola i per la presa de pel dels nostres propis partits no seria de rebut i recorda altres règims que no son de rebut.
Per altra banda les queixes d’Esquerra i de Junts i els seus anhels per ensenyar aquests símbols de llibertat els hauria de portar a reflexionar amb el seu comportament el 2017 i fins ara que semblen oblidar quan els convé i que evidentment ha deixat totalment tocada la seva credibilitat.
Seria normal en qualsevol lloc del món que esdeveniments mundials com en aquest cas el Tour han de ser aprofitats per visualitzar queixes que prenen una gran dimensió i que la coacció i la mal entesa democràcia dels Estats intenta amagar com si per posar les coses sota l’estora, per art de màgia marxessin.
Res estrany i si bé no em sorpren aquestes actituds dictatorials, demanaria als nostres partits que oblidessin els gests anècdotics i fessin un exàmen de consciència de l’engany a la ciutadania que porten a la seva esquena.
Democràcia exemplar.