DEMANAR UNITAT
El President Puigdemont, conjuntament amb dos membres del seu Govern Clara Ponsatí i Toni Comin tornen a demanar a traves d’un article conjunt una llista unitària per les Europees del 26 de maig per deixar un missatge clar i una victòria incontestable.
Diuen que posari el dret a l’autodeterminació dels pobles al centre de l’agenda política europea i permetria guanyar clarament. Aquestes tres persones representen tres espais diferents i posarien el conflicte català amb Espanya en el centre. De fet la proposta no es nova i des de l’espai de Junts Per Catalunya ja s’ha demanat diversos cops amb la negativa dels Repúblicans, fins hi tot amb la predisposició de Puigdemont per formar part de la llista darrera Oriol Junqueras.
Efectivament, un nou intent de sentit comú en aquest desgavell que formen els nostres partits i els seus interessos. Si fugim del partidisme que ens envolta, per sentit comú i sobretot a Europa el més normal i desitjable seria aquesta candidatura unitària, es igual qui l’encapçali, però enviant un missatge clar de saber que volem per damunt de la lògica partidista i la manera d’aconseguir-ho per damunt de tot complint el mandat del poble i sent un instrument útil que fuig d’una situació normal.
Malauradament, el partidisme no te límits i l’objectiu de la República sembla allunyat per alguns, i això ens porta a la lògica electoral d’un país sense aspiracions territorials on l’esquerra i la dreta es disputen el poder legitimament i defensant els seus postulats i sobretot guiant els seus passos per la perspectiva que els atorguen les enquestes i que en aquest cas afavoreixen als republicans i que sense embuts ho posen per davant del mandat popular sigui el que sigui.
Aquesta trista realitat torna ferotgement i veiem com el diàleg estèril i sense opcions, els presos, la repressió emmascaren els debats per no fer passos endavant cap al mandat de l’1 d’octubre i on la tàctica partidista torna al primer pla, si es que mai havia marxat. El rebuit a aquesta llista es un nou simptòma clar d’on ens trobem i cap on anem. Una Catalunya on el poble torna al segon pla i es utilitzat pel partidisme sense finalitats clares i que no siguin afavorir simplement les quotes de poder dels seus representants.
Així alguns pretenen aixamplar bases i altres reconeixements internacionals de fireta. Unitat es la recepta infalible que els allunya dels seus interessos personals, una llàstima indignant.