ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DEMAGOGIA O IL?LUSIÓ

Sense categoria
Aquests dies continuen les proclames de recusacions de magistrats, i fins hi tot de canvi de llei del tribunal constitucional, en un estira i afluixa sense sentit, que els dos partits majoritaris a l’Estat espanyol desprès de fer-se un fart de riure, simplement han dit que no es canvien les regles del joc a meitat de partida, i que no es un tema important per Madrid el viacrucis d’aquesta llei d’anar per casa, què tant sols es la confirmació de la submissió catalana davant l’imperi, i d’una crua realitat de la que els nostres partits al Parlament no volen sortir de cap manera.

Aquest es el vertader problema, les regles del joc, aquestes fa prop de 300 anys que son dictades pels mateixos, mentrestant hi ha uns altres jugadors que tant sols poden jugar-hi sense cap dret a canviar res.  Per tant es fer el ridícul intentar justificar una situació indignant volent coses impossibles, com la recusació de membres del TC. Es una mica com el federalisme, l’estat no en te cap necessitat, i per tant es un debat mort i enterrat. Pel que fa a la recusació, fa riure que un president que amb els seus diputats a Madrid va votar en contra de la renovació de magistrats caducats ara fa un mes al Congrés, obeint com sempre les ordres del govern socialista, ara vulgui fer bandera de portar aquesta reivindicació al Parlament, no te cap legitimitat, i si es que algun cop ha volgut representar algú a Catalunya, se’ns dubte cada cop son menys davant el projecte esgotat que ens volen vendre tots plegats, per no voler, ni atrevir-se, a donar un pas endavant, i encarar el conflicte amb l’estat.
La resposta que podem esperar d’aquests partits, segurament i com sempre es totalment decebedora, però la resposta de la societat civil aquest diumenge se’ns dubte il·lusiona, i es un repte que cal assolir, les consultes del 25 d’abril a més de 200 municipis catalans, i més d’un milió de persones amb dret a vot posaran el llistó molt alt als organitzadors, i poblacions com Girona, Lleida, Reus, Valls, Manresa o Olot entre moltes altres, buscaran aquesta resposta democràtica en forma de vot davant la mediocritat política, i amb un missatge molt clar de que ja n’hi ha prou. Tot aquest capital el portarem a Ginebra a la seu de l’ONU, el proper mes de maig, i haurem donat un pas més cap al projecte de l’estat propi.
Molts mitjans que veuen el tema com invisible, estaran esperant la menor errada per amplificar-la, i qualsevol participació serà titllada de ridícula, però precisament avui hi ha una comparativa amb altres consultes, i son força aclaparadores, ja que institucions com la cambra de comerç a Barcelona, en les seves votacions a la presidència van enregistrar un 2,07% de participació, Omnium Cultural recentment un 3,2%, Col·legi de periodistes de Catalunya un 28%, eleccions a rectorats universitaris entre 10 a 16%, o consultes com les xemeneies de Sant Adrià del Besos 9,1%, tant sols el FC Barcelona com a gran institució catalana va superar les xifres amb 53%, amb la victòria de Joan Laporta.  Totes aquestes votacions o consultes mai han estat recriminades per la seva participació, però en canvi les consultes son mirades amb lupa, sense tenir en compte el buit informatiu i els recursos disponibles, què amb grans ciutats i nomes amb voluntariat es fa molt difícil de tirar endavant.
Aquesta serà la onada més important fins ara, i cal aconseguir un èxit i molts vots pel projecte independentista, que quan arribi l’hora de les eleccions al Parlament, per coherència nomes haurien de votar una opció que porti la declaració unilateral d’independència al Parlament per fer el somni possible, i deixar de donar vida forces polítiques, que mai han fet el pas, i que no el contemplen de moment.
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.