DEFENSAR LA FARSA
La festa de la rosa del PSOE de Catalunya a Tarragona aquest cap de setmana, ens deixa un cop més el paper trist del President de Catalunya fent de defensor de la farsa del seu partit com si tal cosa.
Efectivament, el President surt en defensa de Zapatero pel seu tarannà i posa com a referent al món de moral i de dignitat a Pedro Sanchez, acusant al PP de posar en risc les institucions per arribar al poder. Defensa els valors del partit i del president escoltant coses molt dures i amb voluntat de fer mal i s’ha preguntat que es ser socialista, que ho ha definit com demanar respecte per la justícia, l’estat de dret i la presumpció d’innocència, lloant Sanchez com a referent mundial, i criticant als Populars per ser justament el contrari dels seus valors.
Cal veure com aquest partit, principal tap de la no aplicació de la democràcia i de seguir la farsa de la transició espanyola, un actor imprescindible i que sempre ha defensat els mateixos valors fonamentals que els Populars, nomes cal veure l’aplicació del 155 passant per sobre de qualsevol reflexió democràtica madura sobre la voluntat popular, avalant la violència sobre la societat, lluitant contra banda armada amb elements propis d’un altra banda armada però amb els diners de tota la societat i el tracte a Catalunya en matèria d’inversions, en la lluita contra la llengua catalana i la imposició del pensament únic com a valor principal, això li diuen dignitat. De fet cal recordar un cop més “apoyare el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya” de Zapatero i com va acabar això. Veure com han gestionat l’amnistia o les clavegueres de l’Estat amb casos de corrupció constants en les seves files per veure el que son realment amb un sol argument “l’alternativa seria pitjor”.
Quan el teu principal argument és que el teu rival és pitjor, vol dir que es un Estat fracassat i un sistema de partits on els dos principals amb les seves peculiaritats son iguals i eines del règim per perpetuar un sistema corrupte i podrit com el d’Espanya on la corrupció és el model de funcionament. Pel que fa a Sanchez referent mundial, crec que cau pel seu propi pes quan veiem les reunions de líders internacionals i el veiem sol a les cimeres, no és cap referent i si ho fos seria preocupant ja que les seves promeses incomplertes son la seva identitat principal i no seria el millor aval ni cap referència.
Defensar la farsa.