ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DECLARACIONS D’AMOR CADUCADES

General
Les recents declaracions d’amor a Catalunya de la De Cospedal, les acusacions de covard rere una bandera de Sanchez Camacho al President Mas, es pot sumar les acusacions d’irresponsabilitat i l’oferiment de diàleg per part de Rajoy avui a Barcelona. La resposta es que arriben tard, el procès està en marxa, i no ens aturarem per la seva constitució, les seves lleis sempre contra Catalunya o les seves falses declaracions d’amor, ens podran estimar si volen, però com qualsevol parella normal, de tu a tu, o sigui d’estat a estat, altra cosa no es amor, es abús, i això ja no ho podem suportar més, no volem justificar-nos més pel que som, volem ser normals, i amb un Estat ho serem, com be diu en Victor Alexandre en el seu article, les caretes van caient i paraules com “catalanista” que ja no volien dir res, torne a prendre sentit.

L’espanyolisme «catalanista»

Victor Alexandre

El procés d’independència de Catalunya no sols avança per la seva pròpia dinàmica, que ara com ara és admirable, sinó pels efectes que té en la societat. Em refereixo al seu poder clarificador en sectors dominats fins no fa gaire per l’ambigüitat i que, tot d’una, gairebé sense adonar-se’n, s’han vist obligats a definir-se com a catalanistes o com espanyolistes. Just allò que tant havien temut. I és que en un país on la llibertat nacional causava tremolor de cames, n’hi havia prou d’incorporar una C a les sigles per dir-se catalanista. És cert que el PSOE de Catalunya i el PP encara es diuen catalanistes a si mateixos, però això és degut a la inèrcia de tants anys de cantarella. Una mica com els trens, que, per més que es vegin obligats a frenar, continuen corrent abans no s’aturen.

Per sort, com dic, el procés d’independència, que comença amb les consultes, ha llevat la bena dels ulls a molta gent i la realitat s’ha fet força diàfana. Fixem-nos, si més no, en el magnífic quartet que forma el nacionalisme espanyol a Catalunya amb populars, “ciudadanos”, socialistes i falangistes. Units, tots quatre, pel principi franquista de la “unidad de destino en lo universal”. Ara, per fi, la comèdia s’ha acabat i el ball de disfresses també. Ara, com veiem, cada cop es fa més palès que l’espanyolista és aquell que considera que Catalunya és d’Espanya i catalanista el qui considera que Catalunya és del món. El primer exigeix una Catalunya captiva, el segon defensa una Catalunya lliure. Som, per tant, davant d’una lluita entre el totalitarisme i la democràcia, entre l’opressió i la llibertat. Tothom ha de dir quin és el seu lloc.

  1. Encara que ens cantin com si fóssin sirenes de la mar, també ens la foten amenaçant-nos amb els vols rasants dels seus avions de guerra i la imposició de la seva bandera als nostres vaixells de pesca i als ajuntaments. I no paren de deixar anar els diners a la Generalitat amb comptagotes amb la conseqüent precarietat econòmica. I segueixen incomplint amb les inversions en infraestructures. I en Wert ens ha de espanyolitzar,etc. etc.
    Crec que no ens hem de fer pesats, però tot això ho hem de tenir present i compartir-ho amb la gent, que no ens enredin tota la “camarilla” espanyolista de “peperos”, “ciutadanos” i federalistes varis.
    Salutacions Albert!
  2. . I és que en un país on la llibertat nacional causava tremolor de cames, n’hi havia prou d’incorporar una C a les sigles per dir-se catalanista. És cert que el PSOE de Catalunya i el PP encara es diuen catalanistes a si mateixos, però això és degut a la inèrcia de tants anys de cantarella. Una mica com els trens, que, per més que es vegin obligats a frenar, continuen corrent abans no s’aturen. polo ralph lauren pas cher
  3. cosa no es amor, es abús, i això ja no ho podem suportar més, no volem justificar-nos més pel que som, volem ser normals, i amb un Estat ho serem, com be diu en Victor Alexandre en el seu article, les caretes van caient i paraules com “catalanista” mattress black friday
  4. Ara, per fi, la comèdia s’ha acabat i el ball de disfresses també. Ara, com veiem, cada cop es fa més palès que l’espanyolista és aquell que considera que Catalunya és d’Espanya i catalanista el qui considera que Catalunya és del món. El primer exigeix una Catalunya captiva, el segon defensa una Catalunya lliure. Som, per tant, davant d’una lluita entre el totalitarisme i la democràcia, entre l’opressió i la llibertat. Tothom ha de dir quin és el seu lloc.houston christmas limo
  5. Ara, per fi, la comèdia s’ha acabat i el ball de disfresses també. Ara, com veiem, cada cop es fa més palès que l’espanyolista és aquell que considera que Catalunya és d’Espanya i catalanista el qui considera que.
    craftmatic beds

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.