DECLARACIÓ DE SOBIRANIA LIGHT
Sense categoria
Sembla que finalment davant les pressions i actituds partidistes de la majoria de partits a la cambra que encara segueixen jugant a captar el vot per les properes eleccions, sense voler adonar-se que ens estem jugant el futur del país, i no les batalletes de partidets en una legislatura normal. Com deia s’ha suprimit l’horitzó de l’Estat propi del text, i amb aquesta rebaixa pretenen incloure ICV i PSOE-C, i de pas tot sigui dit incomplir els anhels i l’esperit de la manifestació de l’11 de setembre, que precisament i únicament demanava això.
Crec que cal aclarir els conceptes, ja que aquesta rebaixa per buscar consens, vol recorda l’Estatut, i tots sabem com va acabar, una cosa es intentar buscar majories amplies, que dona una imatge potent del pas que es vol anar a fer, l’altra es a canvi de que, llavors ja no interessa. Estem d’acord que el primer pas es convocar un referèndum, però aquest no es eteri, es sobre una qüestió concreta, i que ja va esmentar la manifestació, com voler o no voler ser el proper estat d’Europa, res més. Intentar modificar això, es adulterar la voluntat popular sobre la que s’ha edificat aquest nou panorama a Catalunya amb les passades eleccions incloses. Crec que es pot matisar conceptes com ja he dit amb algun altre post per intentar que si sentin còmodes els partidaris del no i els del si, ara be, no sobre la pregunta o l’objectiu final. Es a dir ningú es planteja una separació d’una parella si els dos son feliços, la idea sorgirà per trobar una sortida a una situació ja insuportable, negar això es tractar de criatures la societat catalana, que tard o d’hora tornarà a sortir al carrer per tornar a repetir el que vol, i aquest cop qüestionant la gestió dels seus representants si segueixen jugant amb els conceptes o no es veuen preparats per aquesta empresa.
Diuen que la nova proposta de CIU i ERC es centra en desenvolupar els conceptes de dret a decidir i del poble català com a subjecte polític i jurídic, i confien arribar als 107 diputats a favor d’això, i no de la voluntat de ser un nou estat, segurament aconseguiran amb aquesta mena de comèdia aconseguir aquesta majoria, però no han entès que no es tracta d’això, si volen seguir aigualint el text, segurament poden arribar als 135 i fer el ple, però això no serveix de res. El canvi de rumb forçat per la societat catalana va cap a un horitzó, a més aquest te majoria al Parlament, per tant es pot ser flexible, i com deia evidentment que totes les opcions de resposta estiguin a gust, però la flexibilitat s’acaba aquí, ja que una resolució a favor del dret a decidir no es l’objectiu. El mateix parlament ja ha aprovat al llarg de la seva historia resolucions a favor del dret a l’autodeterminació, amb gestos simbòlics que han quedat reflectits. La situació actual ja no es la mateixa, i l’objectiu ha de quedar ben focalitzat, qui estigui a favor o votarà i qui no, evidentment no ho farà, però barrejar conceptes amb un tant estèril i difós com el dret a decidir, amb el de voler exercir la nostra sobirania per ser un estat poc te a veure, i això supera a tots els grups, i ha de fer reflexionar que no es cap partida estratègica, sinó un full de ruta ben concret que torno a recordar ja te majoria al Parlament. El pacte i consens sempre es positiu en democràcia, i especialment els catalans el tenim molt arrelat, però sense perdre el rumb, dins uns paràmetres, i si eliminem l’essencial no en queda res.
En definitiva, no volem creure que això es el projecte d’un estatut d’una autonomia de segona dins l’Estat espanyol, i caiem als mateixos paranys, cal canviar de mentalitat, i dir les coses pel seu nom amb línies vermelles que no es puguin creuar.