ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests últims dies veiem unes maniobres de determinats partits que amb o sense intenció dilueixen la nostra principal reivindicació, el dret a decidir un estat propi per Catalunya. Herrera per part d’ICV demana referèndum per decidir entre Monàrquia o República espanyola i opta per la segona opció, cosa que encara no han fet amb el 9 N. Per altra banda Ada Colau presentarà una llista de moviments socials per les eleccions municipals de Barcelona que obre la porta a Podemos i la seva vocaciò del dret a canviar-ho tot, on el dret a decidir queda diluït en aquest poti poti.

Efectivament, el coordinador d’ICV demana aquest referèndum ja que diu Felip VI no te legitimitat ja que no ha passat per les urnes i no veu acceptable una renovació de contracte sense les urnes, de totes maneres el 9 N els catalans indirectament ja ho decidirem això, cosa que encara no ha tingut una posició del seu partit. Fins hi tot presentarà al Parlament una moció que expressi que el poble català no es fa seu l’acte de coronació, o sigui posa davant un referèndum impossible a Espanya al dret a decidir dels catalans. Per altra banda, Ada Colau presentarà Guanyem BCN, una opa a ICV, PC i la CUP, obrint Podemos de Pablo Iglesias i contradient la seva no entrada a la política. Aglutinant personatges de l’esquerra no nacional que li donen suport i que estan incomodes pel debat independentista, i així amb el decidim-ho tot o volen aigualir.

No hi ha dubte, que a mesura s’acosta el 9N, i les posicions son invariables, es a dir, una societat catalana ferma i cada cop més majoritària per fer la consulta, i que aquesta sigui un si majoritàri que va creixent amb noves adhesions cada dia, i una classe política amb el President al capdavant que es manté en el full de ruta. Per l’altre costat la negació sense més, els perills vindran de molts llocs, i hem de saber no apartar-nos del nostre camí.

Herrera, ens demana un referèndum impossible a l’Estat espanyol, tant per la posició de l’Estat en si, com per la demanda social, que tampoc ha estat desorbitada, i es posiciona i reclama un afer que poc te a veure amb el nostre procés nacional. Crec que no es pot despistar a la societat quan encara mantenen la seva indefinició sobre la seva posició final a la consulta, i on indirectament amb un sí a l’Estat propi deixarem l’altre tema resolt ja que res no tindrà a veure amb nosaltres, per cert una consulta que depén de la nostra determinació i per tant possible.

Ada Colau, amb tots els respectes per la seva reivindicació social, i la seva vàlua, fa poc va dir que deixava de ser al capdavant de la PAH, però que no entraria amb política, i entenc que aquestes afirmacions no poden ser gratuïtes, ja que la credibilitat queda molt en entredit amb el seu nou posicionament, repeteixo legítim. Segurament, i aprofitant la seva popularitat, i el moment social de l’Estat, moltes de les seves propostes per canviar-ho tot poden ser posítives, encara que molt complicades de dur a terme, no ens enganyem.

Concretament a Catalunya, ja tenim el canviar-ho tot que propugnen, i es el projecte de l’Estat propi, que emmarcat dins aquesta mena d’utopia queda diluït i avortat en gran mesura, i no podem caure en aquesta trampa, nosaltres ja tenim la nostra revolució, el nostre projecte, i aquest es primordial si volem sobreviure, de fet que aquesta esquerra incomode amb el debat independentista i doni suport ja fa que pensar, i no cal ser mal pensat per adonar-se que no ens afavoreix, i que pot ser un altre topall per arribar a l’objectiu final.

En definitiva, no caiguem en paranys de revolucions socials, que poden ignorar, endarrerir o deixar en un segon pla el nostre vertader objectiu que poc te a veure amb els canvis que s’impulsin a l’Estat espanyol amb més o menys fortuna.