ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DECIDIR: PACTE SOCIAL O FISCAL, TOROS O OCUPACIÓ

General

A vegades les decisions entre dos camins son confoses, i aquests dies trobem, la insistència des d’Iniciativa sobre un pacte social apart del pacte fiscal, unes paraules que com sempre ens porten a un laberint absurd. Per altra banda a un poble extremeny, han escollit toros a politiques d’ocupació per una partida municipal, crec que el Ministre que va acusar a la xiulada del Calderon de perjudicar els mercats, n’hauria de prendre nota.

Realment la realitat moltes vegades supera la ficció, i en aquest cas el poble de Guijo de Galisteo a Extremadura, i amb un referèndum per la preferència a invertir 15 mil euros de l’Ajuntament, va escollir toros abans que llocs de treball, tot i que l’índex d’atur del poble es elevat, se’ns dubte ja ha arribat la noticia a les agencies internacionals, i que donen la imatge perfecte per donar confiança als mercats, cosa que ningú encara ha comentat. Per altra banda el nou coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa, Joan Josep Nuet, ha insistit en la prioritat del pacte social per damunt del fiscal, una nova manera de no dir res o de prendre el pel a la gent per no anar a l’arrel del problema, i demostrar o be que aquesta esquerra, realment ha esgotat el repertori de bajanades o be que directament volen distreure l’atenció.

 

Efectivament, es tot un símptoma que un poble extremeny davant la tria, agafi la festa abans que la feina, sense caure en la demagògia podríem dir que això es el que l’Estat espanyol ha aconseguit, uns treballant i aportant diners a aquests saqueig anomenat solidaritat, i altres vivint de rendes sense necessitar, ni que ningú els hi exigís uns mínims d’esforç i treball. Es una consulta que deixa clares moltes coses, encara que segurament i no ho vull fer, extrapolar a tot el territori, però com que un paga la festa, i ho porta fent vora 300 anys i més de 30 de democràcia de baixa intensitat i frau autonòmic, evidentment s’esperava que almenys servis perquè els territoris més necessitats fessin seus alguns valors essencials, i sortissin del pou on es trobaven, però queda demostrat que simplement no els hi fa falta, i la bona vida es temptadora. El problema nomes es nostre, i la nostra contribució o presa de pel ens ha portat ha crear aquesta situació, i a empobrir-nos deliberadament, potser algú hauria de fer un pensament. Per altra banda el tema del pacte social i fiscal es senzillament absurd, tots podem entendre que sense un bon finançament, o sigui la clau de la caixa i la recaptació exclusiva, no hi pot haver cap política social seriosa, dit d’un altra manera si no hi ha recursos poca cosa es pot fer, per tant posar per davant la despesa social, quan saben perfectament que degut a l’espoli que patim, i degut al finançament que rebem, amb prou feines no arribem als mínims exigits, com poden fer aquest discurs, quan saben que no tenim el poder decisori ni els diners per fer politiques cap un sentit o cap un altre, i triar on s’inverteixen els nostres diners dins de l’estat del benestar. En definitiva quan siguem un estat normal i corrent, per tant disposem del poder d’un estat, i lògicament utilitzem els diners que produïm en el nostre propi benefici, la població decidirà amb el seu vot cap on vol encarar la despesa social, i quin tipus de política vol al respecte. Ara mateix fer això es fer volar coloms, i no viure la realitat.

 

Ja n’hi ha prou de fer creure a la gent que som un país normal, quan saben perfectament que la nostra situació ho pot tenir tot, menys normalitat.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.