DE LA VEGA: EXEMPLE DEL TARANNÀ ESPANYOL
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres espanyol, la vicepresidenta De la Vega interrogada per la Consulta d’Arenys, ha mostrat el tarannà fatxenda i antidemocràtic espanyol, assegurant que la consulta no es faria, i qèe l’autodeterminació i la Independència no hi tenen cabuda dins la Constitució, donant ple suport a la resolució del jutge, i mentint descaradament, ja que la resolució judicial prohibeix el suport de l’ajuntament, però no la consulta..
En la mateixa línia el delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, creu que el dret a la llibertat d’expressió no inclou opinar sobre la independència de Catalunya, demanant respecte per l’estat de dret i no per uns valors interessats, defensant que el poble s’expressa quan hi ha actes amb garanties democràtiques, i entonant la vella cançó que en democràcia les majories poden canviar les coses.
Sembla mentida com una consulta en un petit poble com Arenys de Munt, i què podia passar mes o menys desapercebuda, ha fet tremolar aquest gegant de fang que es l’Estat, i què més enllà de posar en un mateix sac el partit hegemònic de la dictadura franquista, La Falange, els seus succedanis Ciudadanos, PP i PSOE, i fins hi tot els advocats de l’Estat per fer el ridícul amb els seus brams cavernaris, i mostrar davant de tothom el seu sentiment lluny de qualsevol democràcia normalitzada, però amb unes conductes que donen una empenta més al procés independentista, i que una vegada assolit passaran als llibres de historia com uns fets que han amplificat un fet aïllat, i què ara ja te una llista de pobles fent cua per desprès de veure l’experiència del dia 13, coordinar-se i fer un gran referèndum alhora, què pugui donar una idea més aproximada del suport a la creació de l’estat propi, i sigui visible en aquest món globalitzat.
De la Vega menteix descaradament quan diu que no es farà, tal com van fer molts diaris interessats al sortir la resolució, o televisions molt properes per desmobilitzar la població, que hores d’ara ja no es tant influenciable, ja què el seu grau de desafecció ha superat el límit, i esta disposada a anar un pas per davant dels seus mediocres representants tant sols preocupats per mantenir-nos en aquesta gàbia anomenada Espanya peti qui peti. Tanmateix ens diu què la Independència no hi te cabuda en la Constitució, evidentment que no, però a aquestes alçades es una dada irrellevant, ja que cap creació d’un nou estat propi estava en la legalitat de l’estat anterior, i què a més no es pot exhibir com si no existís res mes al món, caldria dir-li que tampoc hi tenen cabuda moltes coses de caràcter democràtic ja que es un llibre creat amb tants condicionants que la seva puresa democràtica fa tuf a naftalina.
Pel que fa en Rangel, ara resulta que la llibertat d’expressió inclou nomes el que li interessa amb ell, i no tots els temes amb el màxim respecte, i també posa l’estat de dret que fa riure com a mur infranquejable per qualsevol cosa, i posa en dubte les garanties democràtiques, cosa bastant esperpèntica, perquè una consulta amb una pregunta clara i nomes esperant les paperetes dels ciutadans per saber la seva opinió, es la màxima garantia possible.
Hi ha una escletxa oberta, i sembla que l’estat espanyol amb la seva conducta i actuacions, serà clau per apropar-nos al final d’aquest procés amb més celeritat de la que els nostres partits desitjarien.