ALBERT CORTES MONSERRAT

La xiulada i rebuig  a l’himne espanyol i al Rei Borbó produïda a l’estadi de Mestalla, amb motiu de la final de Copa del passat dimecres, ha estat qualificada de fet aïllat per la vicepresidenta del govern espanyol, i què en cap cas enterra el sentit majoritari de respecte de tots els espanyols, assegurant què la monarquia es una de les institucions millor valorades, i ens demana respecte als símbols, què ens diu què son de tots.

Ha seguit insistint què no es bo barrejar política i esport, perquè son àmbits diferents, sobre els dos símbols abans esmentats, ha dit què son de tots i ens representen a tots, cosa que volem i apreciem. Tanmateix ha desvinculat el govern de la censura televisiva recollida i vista a mig món, i què tractant-se de l’Estat espanyol ja no sorprèn ningú.

Realment no podia faltar la visió d’aquest personatge què encarna la  manera de fer de l’Estat quan se sent amenaçat, tot hi el seu control ferm sobre el dret a decidir de les persones.  Ens parla de fet aïllat, menyspreant un camp de 55000 espectadors ple de gom a gom, i on la immensa majoria va manifestar el seu rebuig a aquests símbols sagrats, i què s’atreveix a dir què son de tots i ens representen a tots. Pregunto jo com es pot atribuir aquesta sentencia, en tot cas serà la seva opinió personal, la representació es un fet sentimental, i això pertany a cada persona individual per molta legalitat o llei què ens els vulgui fer creure com una part nostra.

Respecte a la monarquia tant ben valorada, crec si no recordo què mai ha estat votada, i forma part del paquet constitucional, i directament nomenat pel dictador què ho va deixar tot ben lligat, cosa que alhora pretén esborrar el període republicà previ al cop d’estat militar, i què a dia d’avui es una figura intocable, on la seva crema d’imatges es criminalitzada, i els seus comptes son mes foscos que la gola del llop, recentment per vergonya d’aquest estat s’ha d’acudir als tribunals europeus per denunciar tant de misteri per les assignacions reials.  Segur que això no ens ho explicarà.

Pel que fa a no barrejar política i esport, es sense anar mes lluny el que venen fent tota la vida, aprofitant la dimensió què agafen les victòries esportives per llençar els missatges del gran imperi, alhora que avorten les iniciatives de les federacions privades catalanes d’aconseguir la seva oficialitat amb casos com la de rugbi, on emparant-se amb una llei franquista han aturat la seva admissió, o la de patinatge que recordo ha de competir a Sud-america per la seva persecució paranoica per tot el planeta amb els diner dels nostres impostos.

La veritat Sra. De la Vega, es què cada cop es mes evident que aquesta cortina de fum anomenada democràcia espanyola, se li veu més el llautó, i recorda molt la dictadura passada i els seus tics que segueixen ben vius, amb dues nacions què no han aconseguit dominar, i què mitjançant la manipulació informativa amb tàctiques com les què utilitzaven els xinesos durant les olimpíades amb les atrocitats al Tibet totalment silenciades, es pensen què ho poden controlar, quan avui en dia sobretot la xarxa d’Internet es una arma molt potent, i els actes importants son vistos per mig món, i saben què el conflicte evidentment cada cop veu més la llum, ja es va demostrar amb la manifestació a Brussel·les, i cada cop la pressió serà més forta per moltes males arts què vulguin fer servir com la recent impugnació de la candidatura Iniciativa Internacionalista a les Eleccions Europees, per considerar-la hereva de l’esquerra abertzale, un nova acció antidemocràtica d’un estat què evidentment no en te vocació.