ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DAVID TRUEBA: EL SENTIT COMÚ ENCARA EXISTEIX

Sense categoria

El director de cinema David Trueba, es va posicionar a favor de la nova llei del cinema, i sobre la vaga feta per la patronal a les sales del cinema un dilluns, ho compara amb fer una vaga de maquines llevaneus en ple mes d’agost, i què per tant la incidència i els costos amb pèrdues son mínims, donant tota una lliçó de sentit comú, i de denuncia a situacions totalment anormals en qualsevol lloc del planeta.

El cineasta ha considerat que es irracional que tant sols el 3% de cinema en català s’exhibeixi a les pantalles catalanes, i menys considerant l’estudi presentat pels empresaris de la no demanda de cinema en aquesta llengua, i la hecatombe que pregonen per la quota del 50% que preveu la nova llei. Titlla l’estudi de ciència ficció, i ho compara com si Avatar sigues considerada realisme costumista, mencionant que les ràdios i televisions més vistes a Catalunya son en català, donant a entendre que en aquest racó del món hi ha gent que viu i somia en català.  Per acabar troba molt trist que perquè el govern tiri endavant un pas cap a la normalitat, haurà d’acabar pagant a les majors els doblatges en català.

 

Realment ara el govern no pot fer cap pas enrere, i no pot cedir a aquest xantatge xenòfob contra la nostra cultura, i la normalització de la nostra menyspreada llengua. Partits polítics com CIU no poden oferir ambigüitat, i no donar sensació de fermesa en aquest tema, cosa que si han demostrat gran part de la ciutadania davant aquesta parodia de tancament amb el suport de CCOO i UGT, què han donat mostra un cop més del seu tarannà anticatalà  disfressat de sindicats què no defensen els legítims drets de la població.

 

Aquest director ha mostrat el camí de la normalitat, davant aquestes rèmores d’èpoques passades que no volen evolucionar, i què manipulen els estudis que sobre el terreny i en casos puntuals s’ha demostrat son mentida, i què fan el ridícul mes espantós fent una tancada el dia que la incidència es menor, i per tant les recaptacions son més minses. Parlen de no demanda de cinema en català, quan ni tant sols estan disposats a posar la oferta a les pantalles i parlar en coneixement de causa, i menyspreen profundament la cultura i la llengua d’un territori que segons ells deu ser l’únic del món que no vol consumir la cultura en la seva llengua pròpia, ni tant sols amb la subvenció pública per fer-hi front, l’odi irracional te aquestes coses, però arriba el moment de normalitzar la situació en aquest terreny, i preservar els nostres drets, ja que si aquí no podem anar veure una pel·lícula en la nostra llengua, que hem d’anar a Alaska a fer-ho.

 

En definitiva i deixant de banda la campanya feta per molts opinadors a l’estat espanyol, tractant el tema com una imposició, cosa curiosa, ja que el 97% ara fet en castellà mai es tractat així, es una conseqüència lògica de mantenir les estructures mentals de la dictadura franquista, què no han calgut canviar, ja què tant sols ha canviat la decoració externa, però els fonaments segueixen sent els mateixos, i els objectius amb diferents formes no ofereixen cap dubte, acabar amb qualsevol diferencia amb el pensament únic espanyol, i sobretot amb les nacions oprimides com la catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.