CULPABLES DEL POPULISME
La pujada de finalment 50 euros al salari mínim interprofessional porta la novetat de fer pagar l’IRPF als treballadors amb aquest salari, cosa que mai havia passat, ja que quedava exempt i que podríem dir torna a allunyar la teòrica Esquerra del que s’esperava d’ells.
Sumar i Podemos ja han posat el crit al cel i ho han tractat d’escàndol. Concretament la vicepresidenta Yolanda Diaz diu que la pregunta no és si apujar o baixar impostos, sinó qui ha de pagar els mateixos i afirma que la justícia fiscal comença per dalt i no per baix. De fet ja han anunciat una proposició de llei per revertir aquesta mesura. També altres formacions com Populars en presentaran una i tant Junts que pregunta que si el cost de la vida és més alt a Catalunya hauria de ser un factor per calcular el nou salari mínim o Esquerra i Bildu que ho veuen amb recels castigar la part més baixa de la piramide salarial.
En primer lloc, que Yolanda Diaz, que jo sàpiga membre del Govern critiqui una mesura que ha aprovat el mateix Govern del qual forma part com si no hi fos, és un cop més surrealista, resta tota la credibilitat i simplement son gests de cara a la galeria i per posar en primer pla una formació que simplement és una crossa del PSOE sense cap veu ni vot. Seria com si un cantant critiques la veu del cantant un cop acabi el concert quan és ell mateix. En segon lloc, una mesura molt miserable per les persones treballadores que cobren aquest salari mínim, on la bona notícia és la pujada encara que siguin 50 euros per posteriorment recaptar sobre aquest sou com diu la paraula mínim. Aquest IRPF sobre ingressos ha de ser proporcional i no castigar com deiem els que pertanyen a la part més baixa i que tenen prou dificultats per sortir endavant. Un engany o burla intolerable. De fet mai havia estat així i l’afany recaptatori del PSOE no pot passar per davant de l’ajut a aquesta part sensible de la població, precisament d’això van els impostos entre d’altres coses. També cal dir que si els territoris no tenen el mateix cost de vida, com per exemple Catalunya i Extremadura posem el cas el SMI no pot ser exactament el mateix, no ès just, tot va relacionat.
Amb mesures com aquestes, encara es pregunten perquè la població vota el que vota i el populisme obre camí en tants llocs. No és culpa seva, la culpa és de l’esquerra que no actua com a tal i la gent davant la desaparició de la justícia social diu prou.
Culpables del populisme.