CULMINAR LA INDEPENDÈNCIA
Ahir el futur president de Catalunya Pere Aragonés ens diu que l’objectiu principal de la legislatura es la culminació de la independència de Catalunya, com a frase queda esplèndida, però grinyola molt, quan no hi ha cap full de ruta per dur-ho a terme.
Efectivament, aquesta va ser la frase, amb el mirall escocés de fons, un diàleg de dos anys amb l’autodeterminació i l’ammistia com a elements claus, i esperant que Espanya es comporti com la Gran Bretanya amb un nou referèndum. Alhora Sabater per part de la CUP parla del nou referèndum i la necessitat de poder sostenir el resultat per ser efectiu.
Aquestes son les propostes, i francament totes parteixen de conceptes equivocats que les fan inviables. Evidentment que desprès de tot el viscut i la repressió patida, culminar el procés en un Govern independentista seria el més lògic, ara bé, quan això es converteix en simple retòrica ja sona a engany rere engany. Intentar encara dir que Madrid actuarà com Londres en el primer referèndum escocés es no conèixer res, actuar amb mala fe, o ser un babau. Pensar en els dos objectius descrits com a claus, quan la part que precisament te el poder i ha de decidir ha dit mil i un cops que no en vol ni parlar, es senzillament inventar una fantasia que la societat catalana no es mereix altre cop. La realitat es que la Taula es simplement autonòmica, on no es contemplarà cap cessió a Catalunya i on es tornarà a repetir que la independència no es tema de debat a l’Estat amb la violència i la repressió judicial com a recepta. Apart comparar la tradició democràtica anglesa amb l’espanyola es no haver aprés res de la història del món.
Per part Cupaire, parlar d’un nou referèndum, sostenint el resultat, ens porta a preguntar, perquè no validen el que ja s’ha fet i es compleix la llei ja aprovada al Parlament, en comptes de repetir un nou comici impossible, i ho ès perquè saben perfectament que Espanya mai el validarà, per tant una nova burla a la societat.
Quina pressa a enterrar l’1 d’octubre i tornar al victimisme autonòmic com sempre l’hem conegut per no anar enlloc. Una legislatura que partirà amb aquesta vergonya i vull creure que un poble que si vol culminar la independència, i que sap perfectament que allà on vivim, l’únic camí es unilateral i democràtic, i on a banda sap que els partits no poden ser al capdavant d’aquest moviment altre cop, sinó volem acabar al mateix lloc.