CREU DE SANT JORDI O CRUZ DE SAN JORGE
S’han donat a conèixer la llista de distingits amb aquest guardó que entregarà la Generalitat el 21 d’abril, i què segons la seva definició s’encarrega de distingir persones naturals o físiques pels seus mèrits amb serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat, generalment en el pla cívic o cultural, i alguns dels noms son una clara burla a la finalitat del premi.
Durant els últims anys la factoria socialista que governa Catalunya ja s’encarrega de premiar persones com Jose Manuel Lara, propietari del diari anticatalà La Razon, o Javier Godo tampoc conegut precisament per la seva defensa de la cultura catalana, i seguint amb aquesta línia en aquest any persones com Santiago Dexeus o Isak Andic, un fa mes de 3 anys que promet la seva web també en català, i l’altre posa totes les traves possibles perquè les seves botigues Mango no portin retolació en la nostra llengua.
Aquests son dos exemples, podríem dir menors, però el què ja clama al cel, i es una autentica burla a tots els catalans, es la distinció de l’escriptora Ana Maria Matute, nascuda a Barcelona, i amb una extensa obra literària, mai ha utilitzat el català en els seus 82 anys de vida, i per al contrari s’ha adherit a tots els manifestos contra la llengua catalana, com recentment fou promotora del “Manifiesto por la lengua comun”, què recordo defensava que el castellà estava perseguit a Catalunya, i a més es membre de la Real Academia de la Lengua Espanyola.
Un currículum que evidentment hauria de ser suficient per inhabilitar-la per aquesta distinció, què li atorgaran per vergonya de tots els catalans què ho sentirem com un menyspreu a la nostra cultura.
De totes maneres no es de estranyar aquest tema, quan el govern hi ha un partit socialista amb el suport de dues crosses on la seva cap de llista a Europa, Maria Badia, ha rebutjat públicament que el català hagi de ser llengua oficial a Europa, tal com va fer el seu partit per no admetre-la tampoc a les institucions de l’Estat. Tanmateix el seu secretari d’organització José Zaragoza, i davant la renovació del govern a Madrid, amb el seu cinisme habitual, es desdiu amb lloances per Chaves, Blanco o Salgado, de la què per exemple diu què es la que ha donat mes transferències a Catalunya, i què els tres sempre han mostrat molta receptivitat cap al territori català, es verdaderament vergonyós que aquest personatge pugui dir aquestes coses amb total impunitat sense que se li caigui la cara de vergonya.
Suposo que tampoc deu recordar que la nova ministra de cultura, Angeles Gonzalez Sinde, s’ha manifestat contra el model d’immersió lingüística català, que de totes maneres poc li deu importar amb aquest polític amb mentalitat plenament espanyola.
En definitiva la tasca d’aquest govern per l’espanyolització del país arriba també a unes distincions tant solemnes com la Creu de Sant Jordi, i jo pel proper any proposaria en Boadella, Jimenez Losantos o Carme Chacon, què segur què seran del gust del govern de la Generalitat.