ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

COP DE PORTA A L?ESTAT RADIAL ESPANYOL

General

Sembla que la Unió Europea ha posat damunt la taula el sentit comú, i l’eficiència econòmica, que l’Estat espanyol i el seu concepte d’infraestructures radial al voltant de Madrid, junt amb la seva xenofòbia a Catalunya no ha posat mai. El Corredor Mediterrani fins Algesires amb connexió a tota la mediterrània es un fet, i de totes maneres haurem d’aguantar el cinisme del govern espanyol amb el Ministre Blanco al capdavant, penjant-se les medalles d’una aposta que ha intentat evitar fins l’últim instant, fugint de qualsevol criteri lògic, i volent fer passar gat per llebre a Brussel·les, que lògicament no ha caigut al parany.

Finalment la Generalitat es suma al cinisme de l’acte de celebració pel corredor mediterrani de la Cambra de Comerç, on el ministre José Blanco, serà l’encarregat d’atorgar-se els mèrits d’un projecte que mai ha defensat, però que amb el seu cinisme habitual converteix en un acte de redits electorals, basats en una gran mentida d’una defensa inexistent. Tant populars com republicans ja han anunciat que no hi participaran per oportunista i electoralista, tot hi que els socialistes catalans pretenen fer creure que res te a veure l’acte coincidint amb el dia de la presa de la decisió Europea. La decisió ha estat validar el corredor mediterrani fins Algesires, i no escapçar el mediterrani per desviar-se cap a Madrid, en l’anomenat familiarment corredor “Madriterrani”, això implica que els ports mediterranis seran connectats per línia ferroviària de mercaderies amb el centre i nord d’Europa, l’opció defensada per l’Estat espanyol central ha estat descartada per desorbitada i fora de lloc, i seran els Estats que l’haurien de pagar per ser una realitat, tot hi així la presidenta Aragonesa ja ha anunciat que han perdut una batalla i no la guerra, i Catalunya encara haurà de pressionar a Madrid perquè pagui la part que li correspon, i no deixi el projecte en via morta. Realment el 50% del PIB que aporten Catalunya, País Valencià, Illes Balears, i Múrcia a l’Estat, son un argument més que suficient, i les amenaces de retirar els fons de cohesió a l’estat espanyol si no compleixen la seva part del contracte, de totes maneres esta previst connectar Saragossa i Madrid a partit d’Algesires. L’Estat que ha utilitzat tots els seus recursos per impedir el fet, com intentar impedir fa sis mesos la visita d’alts càrrecs de la Comissió a Catalunya, i tot intentant que la nostra economia no rebi un impuls i sobretot no augmenti la seva exportació, i disminueixi encara més la dependència del mercat espanyol.

 

Realment el cinisme del govern socialista espanyol no te límits, desprès d’haver defensat fins l’últim moment el delirant Corredor Central, que foradava els Pirineus, ara, i desprès de la decisió europea, i amb un intent desesperat per tallar el corredor original per passar per Madrid no reeixit, fruit d’una política radial, on la capital espanyola es el centre de l’Univers, i sigui o no viable ha de ser el punt zero de tot, com deia, el Ministre cantarà les bondats d’un projecte que ha combatut, i al qual mai ha donat suport amb un cinisme insultants que nomes pot generar menyspreu, per aquests personatges casposos que dirigeixen els destins espanyols, i on Catalunya mai pot ser afavorida, encara que tota la lògica des de tots els punts de vista aconsellin un tema, i que demostra, si es que calia, que evidentment Madrid no es el centre de res.  Europa ha vist la paranoia que envolta aquests personatges, i on tots tenen un objectiu molt clar, com es intentar perjudicar el territori català, i que provoqui un sotrac en la seva economia, i una dependència total del mercat espanyol, cosa que els allunya els fantasmes d’una possible separació.

 

Catalunya i la zona mediterrània poden haver comprat un bitllet per la seva internacionalització dels seus productes, cosa que també els farà més lliures, alhora de prendre decisions sense cap hipoteca a l’espatlla, obrir finestres i obrir-se al món, es el camí, tot i els entrebancs de la rèmora d’Estat que hem d’aguantar, aquest camí ens ha de portar a la llibertat, i deixar enrere aquest llast pesat i dur que ens envolta i perjudica.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.