CONVERSES INUTILS D?UN CAMÍ ESGOTAT
El president de la Generalitat, José Montilla, i el vicepresident tercer del govern espanyol, el també socialista Manuel Chaves, s’han reunit avui per tractar el tema de l’Estatut, i sobretot com recuperar part del perdut amb la sentència del TC, tal com va esmentar Zapatero fa pocs dies. Es una opció que no comparteixen tots els socis de govern, però el president es l’últim clau ardent on aferrar-se en aquest procés vergonyós, que ja no te cap tipus de sortida.
Abans de la trobada, el govern català ja ha dit que no n’esperava res de la reunió. Aquesta opció del president de recuperar part dels articles perduts amb acords amb el govern espanyol, sembla un altra broma de mal gust, ja que amb les diferents trobades amb Zapatero aquest ja li ha dit que no es responsable de la sentència, i que hi havia treball per endavant, cosa que no lliga amb una reunió d’avui sense ni tant sols ordre del dia, i que donava tota la impressió d’una nova presa de pel de tots dos de cara a la galeria abans de les properes eleccions. De fet el resultat ha estat acordar una comissió bilateral Estat-Generalitat pel setembre, per poder avançar en els traspassos de competències pendents. Chaves ha insistit que no hi ha res irrecuperable, i Montilla ha constatat el seu malestar, i la confiança que aquesta reunió hagi sentat les bases per superar aquest problema.
Realment esperpèntic les accions d’aquest president català , encara no ha entès com va dir Zapatero que l’Estat autonòmic havia arribat al final, o la seva cap de llista a Madrid, la ministra Chacon que se sent molt satisfeta amb la sentència. Aquestes son opinions clares i sinceres, ara be jugar a fer reunions per recuperar en un futur molt llunyà unes petites engrunes de tot el perdut, i que mai tornarà es d’un cinisme espantós. Si abans de començar el teu govern ja et diu que no n’espera res de la reunió, i de fet no hi ha ordre del dia, la pregunta seria el perquè s’han reunit, apart de desitjar-se bones vacances. De fet els resultats son típics de les reunions sense solta ni volta, acordar tornar-se a reunir per parlar del tema, jo diria que per això no cal una reunió prèvia. Apart volen fer una comissió bilateral Estat-Generalitat, quan saben perfectament que això mai ha existit, i es una fantasia de l’autonomisme català que no porta enlloc, una reunió on una de les parts te el poder de decisió i l’altra no, evidentment pot ser de tot, menys bilateral. No saben com justificar la defensa d’aquest camí mort que es l’autonomisme, i amb parodies com aquesta evidentment no ho aconsegueixen. Parlen d’accelerar traspassos pendents, quant saben molt be que des de l’aprovació de l’estatut al 2006, pràcticament no hi ha hagut cap traspàs a Catalunya digne de menció. Chaves en diu que no hi ha res irrecuperable, s’equivoca la relació s’ha acabat, i poca cosa queda per parlar que no sigui de tu a tu, per la seva banda Montilla diu que te confiança d’haver sentat les bases per superar el problema, quan no s’ha acordat res de res, la pregunta seria en que es basa per fer aquestes falses afirmacions totalment mancades de credibilitat.
Realment fer ressuscitar un mort, jo que no soc creient, ho veig impossible, i l’Estatut ja ha estat enterrat, a pesar dels esforços socialistes o convergents per seguir la vetlla pels segles dels segles.
L’entrevista d’avui entre el president Montilla i el ministre Chaves és l’escenificació primerenca del que ens espera en els temps immediats, que no és altre cosa que, un cop més, la tàctica del peix al cove.
D’aquí a un any maldarem pels traspassos possibles d’acord amb les escorrialles d’Estatut que ha deixat dempeus el Tribunal Constitucional. Mentrestant, la dinàmica de les coses farà bona la sentència del Tribunal Constitucional, com la sentència ha fet bo l’Estatut del Ribot, i com l’Estatut del Ribot va fer bo el sorgit del Parlament de Catalunya que, no ens enganyem, era ple d’inconcrecions i mitges paraules.
La dinàmica perversa del sistema vigent és que quan penses que has arribat a una situació d’estabilitat, has de tornar a començar. Ja l’Estatut del 1979 no fou altra cosa que la delimitació d’un sostre, que s’atenyia tan lentament que quan es va aprovar el nou Estatut encara no s’havia asolit del tot.
Ara el que ens han retallat és el sostre, i per tant sabem on no arribarem, però allò que ha estat declarat vàlid, tardarem 30 anys més a aconseguir-ho.
Essent així les coses, els polítics que concorrin a les properes eleccions faran bé de dignar-se a explicar-nos com s’ho faran.