ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CONTROL A ERC?

General

Aquest cap de setmana en el Consell Nacional d’esquerra és va deixar intuir cap on aniran les coses en aquest procés electoral.

 

El sector dominat per Puigcercos, va deixar clar que domina l’aparell del partit i que ho vol tenir tot ben lligat de cara a les votacions de juny. La resolució del consell de garanties estatutàries en contra del vot per correu i la rebaixa del % de signatures per candidatura, ha estat ignorada com altres cops pel Consell. Es tot una premonició de com aniran les coses en aquest procés, on l’errada tàctica d’aquest segon tripartit sense cap benefici aparent, i prioritzant l’aspecte social per damunt del nacional, provocant la desafecció dels votants no ha estat assumida encara per la direcció actual. 

El sector Carod, sembla haver-se allunyat, però se’ns dubte es participant d’aquesta aposta estratègica, què ha beneït constantment, i on la fugida endavant amb la data del 2014 no lliga amb moltes decisions preses els últims temps.

Els sectors renovadors, si volen realment tenir possibilitats, apart de fer pedagogia d’un bon programa i un full de ruta coherent amb una sèrie de persones preparades com Elisenda Paluzie o Hector López Bofill entre molts d’altres, haurien de sintetitzar els punts confluents que son molts i fer una candidatura mes forta i amb opcions d’enfrontar-se a l’aparell del partit.

 

La cursa ha començat, i des del punt de vista sobiranista, és demanaria a tots plegats, i en especial als sectors oficials dominants, evitar espectacles i lluites pels mitjans de comunicació, així com un debat seriós sobre el rumb del partit i el full de ruta a seguir.

 

Tanmateix, i el mes important, no jugar amb l’objectiu d’un estat propi per fins personals i electorals, si s’utilitza que sigui amb credibilitat i rigor per engrescar un altra cop a l’electorat, i no per fer-lo passar vergonya aliena veient la mediocritat de la política catalana.

  1. Realment, desorientació. En Benet deia que es difícil fer política “normal” en un pais que no n’es (nacionalment) de normal. Aquestes maniobres a Can ERC son la consequència d’una “aposta estratègica” que fa aigues per tot arreu, ja que si entens la “normalitat” política del pais, com el joc dreta-esquerra nacionals, hi manca el pas previ: la “dreta” i “esquerra” nacionals….. Pero bé, sense abstraccions: si ERC volia ocupar l’espai del PSOE a casa nostra, ho té magre. La “pluja fina” mes bé esta deixant rebejeda a ERC que no a l’inrevés. El partit-estat autoanomenat “socialista” coneix molt bé el sòl (de poder) on trepitja, i ERC, ha rebut “l’abraçada de l’os” que el porta a l’actual “desorientació”.

    Si juguem a la futurologia, a veure que et sembla aquesta:

    L’actual tripartit té els dies comptats. Zapatero (“el fred”), no se sent a gust amb el Montilla (“el mut”) perque l’hi resta a Espanya. Zapatero es sentiria a gust amb CiU (El Duran) que l’hi pot donar estabilitat “puntual” a Espanya i allargar “el peixet” als catalans. La crisi d’ERC, ajuda a les eleccions anticipades a Catalunya. Pacte previ de mandat a la llista més votada, i sociovergència amb el vist-i-plau de Zapatero, CiU, els empresaris i gran part de la població farta d’incompetència. ERC a l’oposició, desenvolupant política independentista. I retorn a la “normalitat”.

    Seria “fàcil” oi?. Pero res es sentzill, i les derivades infinites. No tenim “la bola” de cristall…… de manera que el més sá, es el Retorn al Poble, aquella política que ens reforça com a nació i que ens fa avançar cap a la “normalitat”, que no es altra, que la política del dret d’autoderminació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.