ALBERT CORTES MONSERRAT

Els advocats de l’Estat han actuat ràpid, i a la desesperada han acudit al jutjat per prohibir qualsevol consulta a la ciutadania que podes fer pensar que es una democràcia plena i incontrolada, i aquest ha respost amb una rapidesa que ja voldrien per altres casos que esperen anys i anys prohibint l’acord de l’Ajuntament d’Arenys de Munt del passat mes de juny, on va donar suport al referèndum, amb l’excusa de la falta de competències i falta de lleialtat constitucional, cosa que a la practica vol dir que la consulta independentista es realitzarà, però no en les instal·lacions municipals.  Coses de la dictadura espanyola i els seus executors.

Ja sabíem de les posicions bel·ligerants de Ciudadanos, PP, la Falange i l’Estat, a la quals s’afegí com no podia ser d’altra manera el PSOE-C, què en boca d’alguns dirigents ja s’ha expressat.  La seva secció local ja es va quedar sola votant en contra de la democràcia pura, cosa que no es cap sorpresa, mentrestant en Miquel Iceta qüestiona la legalitat i el suport real de l’ajuntament a la consulta, ja què si es oficial nomes es pot fer si en te competència i ha estat prèviament autoritzat.  D’altra banda la consellera Tura, diu que la llibertat no es el que ens agradaria fer, sinó allò que les lleis permeten fer, ja que hi ha un marc legal d’aplicació obligatòria en tots els àmbits de la vida,  i si algú no li agrada amb una majoria necessària la democràcia permet canviar-lo.

Realment cadascú acaba en el lloc que li pertoca, i així ho confirmen aquests dirigents socialistes que com ja van fer amb la consulta Ibarretxe, no volen permetre la llibertat de les persones a donar la seva opinió sobre qualsevol tema, emparant-se amb un marc legal fet a mida i dirigit en un principi pels hereus de la dictadura, i què evidentment poc te de democràtic, es curiós sentir la consellera de justícia posant per davant aquest estat de dret delirant, i mentint descaradament quan ens diu que amb una majoria es pot canviar quan sap que tot esta lligat i ben lligat per no poder moure res, la prova la tenim amb el sagrat llibre constitucional, i els mecanismes quasi impossibles per fer modificacions, cosa que amb altres països amb tradició democràtica es habitual.  No es tracta del que ens agradaria fer, es tracta de la llibertat individual i col·lectiva com a poble a expressar la nostra opinió, sense això la diferència amb els règims dictatorials es molt petita.

L’Estat ha fet el ridícul amb aquest recurs, què gracies a la preparació acurada de la consulta es inútil, ja que l’organitzador es una entitat privada, i per tant s’escapa de les competències d’un organisme oficial, i a més ha de servir com a referència per provocar un allau de consultes que obrin el camí cap a l’estat propi, i què des de Madrid i els partits d’ordre es vol evitar com sigui.

Per la seva part CIU i ERC ja han dit que donen suport a qualsevol consulta d’aquests tipus, i critiquen les intervencions de l’Estat en aquest tema, es una posició curiosa tenint en compte que els representants a la Mesa del Parlament d’aquests dos partits, van votar el maig passat desfavorablement a la ILP per recollir signatures per fer una llei que permetés fer un referèndum per l’estat propi. Primer ho van ajornar amb excuses de mal pagador, i posteriorment es van atribuir funcions de tribunal constitucional per rebutjar-la, i així impedir veure el suport que provocaria en la població. Ara en canvi i amb les eleccions el proper any son defensors d’aquesta consulta.  Tot plegat electoralisme barat que ja no cola.

En definitiva i deixant a banda l’estat antidemocràtic espanyol,  i la mediocritat dels partits catalans, queda demostrat que la societat civil pot haver trobat una escletxa per accelerar el procés, i desemmascarar aquesta democràcia de fireta.