CONSTITUCIÓ EN CONTRA O CONSTITUCIÓ A FAVOR
Sense categoria
Avui que l’Estat espanyol celebra la seva Constitució, Catalunya esta amb una cruïlla històrica, sotmetre la seva voluntat per sempre amb aquest tractat fet entre altres coses per tenir-nos ben controlats, o iniciar el camí cap un estat propi amb les nostres pròpies lleis, que naturalment estaran a favor nostre. Adjunto el tràiler del documental que podeu trobar sencer a la xarxa titulat “Pròxima estació; Independència”, on a traves de diversos personatges s’analitzen els fets succeïts últimament, i la comparació entre una sobirania sota el nostre control i la situació actual.
I una senyera quatribarrada amb tantes estreles com estats confederats i associats.
On tindria més sentit un Senat que no es reuniria de forma rutinaria, si més no quan cal, amb vocació d’agrupar els territoris històrics i els de nova creació com el Principat de Catalunya, País Valencià, les illes Balears, Andorra i la Vall d’Aran, la franja del ponen amb Aragó i la Catalunya Nord entre altres.
Per evitar que la dominació a través del temple de l’esglèsia del nacional catolicisme propassat passe a la dominació a través del temple de l’esport espanyolista.
En les democràcies occidentals, tot tendeix cap a la dictadura econòmica, i els dictadors manipulen sota pal.li als amb els nous temples en que s’han convertit els estadis esportius i les esglèsies de l’esport i el fútbol. com a nou opi del poble.
No només continuaran utilitzant la constitució i l’esport en cotra teva o de la nació catalana i el seu espoli en tots els sentits.
I ara els euro bons i Europa des de l’Estat espanyol a Madri, també els utilitzaran en contra de Catalunya, per fer-li la guitza i a conveniència de Madrid.
És clar que com a tot quisqui, a l’esglèsia també la manté el capital.
I pocs s’atreveixen a mossegar la mà que els dona de menjar.
Àvui en dia no n’hi ha nació que es precie, que no tinga una Lliga de fútbol pròpia i seleccions esportives al màxim nivell.
Al contrari és una nació de fireta.
Tant mateix els Barça – Madrid en un simbol de l’actual España que es va potenciar des del franquisme i la transició al màxim.
I el nostre país a estat tal com l’esport.
Mentre el Mallorca és va classificar a la Champions, el desqualificaren i ara intenta sobreviure i el València fa dues anys que té el nou Mestalla aturat i ja ha venut un munt de jugadors.
Només n’hi que veure que l’Atletico de Madrid, Gallardón l’alcalde de Madrid li ha donat un estadi nou, el de la Peineta.
Un Gallardón amb inversions a Madrid com si tots els anys es tingueren que disputar les olimpiades, quan només són cada quatre anys i a més si aconsegueixen ser elegit.
Hi ha qui són els de països capitalistes de formació i creació com el Barça i els capitalistes provinents de països comunistes per que ho són del equip de la capital com el Reial Madrid i viuen de l’espoli nacional i en tots els sentits de altres comunitats.
I al igual que els Madrid-Barça han estat un símbol potenciant al màxim des del franquisme i la transició
I amb la manca de humilitat n’hi ha qui vòl vendrés encara més el país per un partit de fútbol que li diuen ‘clàssic’. Tot i que l’esport en general i el internacional és tanmateix molt interessant.
Una manca de humilitat respecte el propi país, que porta a la creació de una obsessió excesiva i malatisa en tots els sentits respecte a la capital de l’Estat i a l’inrevés.
Sota els interesos creats del regim propassat i la seva transició des de una Constitució blindada segons les seves estructures principals.
On el que parte i reparte cada vez intenta quedarse en la mejor parte.
I el que no està ben estructurat al país, cau per defecte en les fortes estructures espanyolistes de sempre.
I per molt que vulguen els principatins, i per molts Estats Units confederats que és vullguen. Al País Valencià i a Canal Nou sempre diran que es subtitulà en valencià l’ànglés com a Portugal ho puguen dir en potugués. I no en gallec o català.