ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CONCLUSIONS

Ahir reconec que no vaig veure ni de bon tros tot el debat dels candidats, però l’estona que vaig poder veure i aguantar, ja que el nivell no era el més idoni, va permetre treure conclusions bastant clares.

En primer lloc destacar Alejandro Fernandez per part dels Populars, que crec va tirar d’ofici i va mostra un bon nivell barrejant la fina irònia i la critica davant el feixisme recalcitrant de VOX. De fet hi havia dues maneres de gestionar una presència esperpèntica com aquesta i que el sistema espanyol permet. Una hauria estat un acord de la resta de forces per no contestar mai res al candidat de VOX i per tant un cordó sanitari. Com vam veure que això no va ser així, davant les afirmacions de tancar l’Autonomia catalana i les seves institucions entre d’altres perles, el candidat popular va subratllar que no es pot ser diputat i alhora tancar el Parlament i ho va menstenir amb la referència als càrrecs amb altres parlaments autonòmics aconseguits per la formació feixista i que sembla han oblidat aquesta promesa. No hi ha dubte que va ser la millor manera de ridiculitzar un candidat paranoic i amb un populisme que ratllava la bogeria.

Pel que fa als altres candidats, cadascú va fer el seu paper i sobretot van criticar temes des de fora, quan els mateixos tenien responsabilitat de Govern en aquells assumptes, malauradament un fet ja massa comú i que suposo apel·la l’amnesia de la població en general.

Per la part independentista, vaig veure una candidata de la CUP bastant fluixa amb la seva fluidesa verbal, i tant Esquera com Junts donant a entendre que el seu odi en les formacions ha portat al Govern que hem vist aquesta darrera legislatura i que si es repeteix nomes seria per les quotes de poder, però no per un objectiu comú i compartit amb un clima de confiança màxima.
Un element aquest que obligaria una reflexió de l’electorat independentista que hauria de parar compte a un possible Tripartit, res descartable i nociu per les nostres aspiracions, però també per una entesa de les formacions independentistes que haurien de compartir l’objectiu cap a la República com a prioritat deixant les dinamiques de partit a un calaix, però que veiem com les el·lits dels dos partits van en direcció contraria i per tant caldria segurament donar força a la formació que pregona la reactivació de la independència com objectiu, per damunt d’aquells que amb el diàleg i la major suma de votants sembla volen endarrerir sense data un procés que ha de culminar.

Es un dada que cal pensar i que dins de totes les limitacions i amb una mirada global en el context on ens trobem cal construir aquest Junts Pel Sí, en aquest cas des del vot del poble ja que malauradament els partits no ho tornaran a fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.