COMPANYS: EL PROCÉS SEGUEIX OBERT
Avui es commemora el 68 aniversari de l’afusellament del President Companys, i desprès de 31 anys d’aquesta farsa democràtica de l’Estat Espanyol el seu judici segueix vigent.
Aquell trist dia per les democràcies reals europees, es va assassinar un president escollit democràticament pel seu poble, i el seu executor una dictadura sagnant que evidentment feia i desfeia com li convenia sense atendre cap legalitat, que no sigues el culte a la personalitat del cabdill insurrecte i el pensament únic sense cap dret a la diferencia, i que molts anys desprès sembla no haver canviat res.
Les promeses de De la Vega davant la seva tomba de anul·lació del judici, i restauració de la seva memòria se les ha endut el vent, i hores d’ara només hi ha una vergonyosa llei de la memòria històrica que obliga als familiars de les víctimes a recórrer un autèntic via crucis legal per intentar recuperar la dignitat de la persona assassinada, per defensar la legalitat vigent en aquell moment.
Una llei que no vol aprofundir en el càstig als botxins, i passa de puntetes per descobrir als autèntics culpables d’aquest malson, que no son altres que els afins al regim dictatorial que amb una operació anomenada transició sembla han purgat les seves culpes, i tal dia farà un any.
El President Companys, pel càrrec que ostentava es un cas excepcional, i així tindria que ser tractat, tots sabem el tipus de judici esperpentic ha que va ser sotmès amb l’únic delicte de ser el President Català, i tots podem afirmar que la seva pena sense possible defensa va ser una condemna a mort que el regim buscava amb ansietat.
Qualsevol estat que es volgués dir mínimament democràtic faria temps que hagués anul·lat el judici, demanat perdó a la seva família, i a les víctimes de l’horror franquista, com va fer el govern alemany amb les víctimes del nazisme, i organitzat un acte de desgreuge per posar la figura de Companys allà on li pertoca.
La realitat es que el tribuna suprem espanyol fins ara s’ha negat a revisar cap sentencia de l’època, i el ministre de torn no pot garantir que aquest cop sigui diferent, amb la conclusió clara que aquest tribunal dona per validats aquells judicis, i amb ells la dictadura franquista, i condemna a l’oblit precisament als defensors de la República, tot un esperpent digne de les dictadures bananeres.
Per altra banda el Conseller Saura ha optat per una estratègia vergonyosa de petició a Madrid d’un certificat de reparació de la memòria del president, previ a la petició de anul·lació del judici, es com si s’acceptes que la actuació va ser la correcta, i com un capritx ara volem canviar la història. Encara es mes vergonyós el suport de la resta de partits, i on de moment només Esquerra ha mantingut la dignitat per un cop, i demana el que seria lògic en qualsevol estat democràtic, la anul·lació directe i punt.
Un desgavell mes d’aquest estat ancorat al passat i una humiliació mes dels nostres polítics que no s’atreveixen ni a mantenir ferm l’esperit d’un màrtir per Companys, i demanar el que es senzillament natural i normal en qualsevol lloc.