ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

COMMEMORACIONS CONTRA VERGONYA

Sense categoria

Els Països Baixos commemoren aquests dies les batalles contra els espanyols del 1572, que van acabar amb el seu domini, i la independència de la zona, es una celebració per la victòria, i el començament d’una nova etapa governada pel mateix territori, i lògicament en el seu benefici. Mentrestant altres territoris com Catalunya, la seva principal commemoració es una derrota que precisament el feia desaparèixer del mapa, i ara 300 anys més tard segueix donant voltes i mes voltes amb tristor.

Efectivament els estats reals normalment celebren victòries, i concretament a l’abril de 1572 va començar l’alliberament dels Països Baixos del jou espanyol. La captura de Brielle, es considerada l’inici de la revolta holandesa contra l’imperi espanyol, que va acabar el 1648, i es reprodueix la gesta que finalitza amb l’execució pública de l’alcalde espanyol de l’època. Desprès d’aquesta ciutat en van caure moltes més, i es considera un episodi de la història digne de recordar cada any. Per altra banda, encara hi ha territoris que no han aconseguit fugir del colonialisme a que han estat sotmesos per part espanyola, com es el cas de Catalunya, on encara alguns busquen un encaix amb el botxí de torn de manera obsessiva, i amb el menyspreu i  els greuges per resposta. Fins hi tot la Sànchez Camacho, líder del Partit Popular, i soci del govern català, actua d’esquena amb aquest, negociant un pacte fiscal més equilibrat i solidari, encara que sense la clau de la caixa, i amb augment del percentatge d’impostos com a reclam, tot d’esquena al Parlament per variar.

Realment, quan un territori la seva festa nacional es una derrota dolorosa que l’esborra del mapa mundial dels estats, i deixa la seva identitat i futur hipotecada per sempre més, vol dir que hi ha un problema greu o que realment no es mereixen massa cosa més. Els estats amb cara i ulls, vaja normals, celebren les seves victòries com a trofeus conquerits, concretament Holanda celebra el seu alliberament dels espanyols, i ho fa amb orgull donada la transcendència pel seu territori. Alhora Catalunya, sobretot des de la fi de la dictadura, i des del seu autogovern de fireta, s’ha dedicat des dels seus governs, i amb tots els seus esforços a construir una realitat virtual per fer creure que som el que no som, malauradament per ells aquesta tàctica mediocre ha arribat a la seva fi, i la crua realitat de bracet de la crisi ha fet veure que som una simple regió espoliada de segona dins l’estat de les autonomies espanyoles, i amb un futur molt negre al capdavant. A pesar d’això seguim inventant i cremant etapes que ja ningú compraria amb pactes fiscals i confederacions impossibles. Fins hi tot veiem com un dels partits nacionalment espanyol, i tradicionalment contra els nostres interessos com els populars, i gracies a ser soci preferent del govern català, ho paga protegint els nostres interessos, i buscant un nou pacte fiscal basat en el de sempre, i saltant qualsevol norma ètica, ja que el govern català vol un gran consens abans d’abordar aquest tema condemnat al fracàs. Suposo que es el que passa quan es dona massa poder a algú que per volum no li correspon. Es com si el llop fos el representant de les ovelles per negociar la seva dieta, seria tot un engany de grans proporcions, que en aquests moments patim en pròpia carn.

En definitiva, jo estic cansat de celebrar o commemorar derrotes, i vull com qualsevol ciutadà lliure del món celebrar victòries que puguin treure el nostre orgull i la nostra identitat, el demes son mediocritats que a aquestes alçades ja no tenen massa sentit.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.