COMITE DE DRETS HUMANS
El Comitè de Drets Humans de l’ONU alerta de l’augment de discursos contra els catalans a Espanya i demana explicacions per la situació de Puigdemont i Junqueras. Malauradament l’ONU no te cap valor i es paper mullat davant els Estats.
Realment ens diuen i alerten de discursos d’odi neofeixistes i contra els catalans. Denúncies per aquest delictes dirigits a la comunintat romaní, jueva, musulmana, LGBT, africana i catalana. També alerta la nul·la reparació a les víctimes del franquisme i la violència masclista. Alhora demanen explicacions sobre les carregues policials del Referèndum de l’1 d’Octubre del 2017 i la situació que encara es troben polítics com Puigdemont i Junqueras.
Realment l’ONU i concretament el Comitè de Drets Humans hauria de gaudir de potestat per damunt dels Estats en aquests temes, precisament per evitar abusos contra la població d’aquells que estiren el seu sistema teoricament democràtic quan s’esforcen a demostrar que evidentment no ho son. Espanya és un d’aquests casos, l’ONU sap perfectament que la transició entre el franquisme i la teorica democràcia va ser una farsa i així ho demostra les institucions, el poder i el sistema establert fins el dia d’avui. Alhora les carregues de l’1 d’octubre haurien d’haver suposat un càstig sever de la Unió Europea i una possible expulsió, no crec que els metodes dictatorials puguin tenir cabuda davant d’un teoric espai de llibertat de les societat que hi viuen i tots sabem que més enllà d’un avís d’aturada no va anar més enllà quan els drets humans havien estat violats sistemàticament. A partir d’aquí hem vist com el sistema espanyol ha perseguit l’independentisme amb espionatge i tota mena de vulneracions individuals i col·lectives que tampoc han tingut resposta.
Els discursos d’odi a diferents col·lectius, entre ells els catalans, no son nous, la catalanofòbia dona vots com tots sabem i l’al·lergia a la diferència és un tret caràcteristic de les Dictadures encara que siguin encubertes. Aquesta persecució al llarg de la història tampoc ha estat suficient per portar l’ONU a denunciar-ho amb tota la força i sembla no passa de ser tractat com una anècdota que evidentment no ho és.
Per tant els Estats tenen via lliure per trepitjar els drets de la seva ciutadania tant com volen, i l’ONU més enllà d’alguna queixa sense cap mena de conseqüència real que no sigui estètica, no hi pot fer res, i el més trist tampoc ho vol i com sempre la ciutadania queda en mans d’aquests sistemes de poder sense remei i amb total indefensió.
Comite de Drets Humans.