COM SEMPRE
Després que ens anunciessin a bombo i plateret que les inversions a Catalunya per fí complirian, simplement complirian l’Estatut i arribarien al percentatge que aporta el territori al PIB, cosa que era blindada durant 7 anys i mai ha estat una realitat, descobrim que no hi arriben i en el millor dels casos es quedena a uns 3 punts, amb un explicació fantasiosa sobre una partida no comptada però que hem de sumar i que si tomba que si gira, es a dir un gran frau, com sempre.
Alhora, aquesta coacció engegada per terra mar i aire per fer-nos culpables d’una caiguda del Govern “amic” socialista i l’arribada del tripartit d’ultradreta amb les seves receptes de sempre si no aprovavem el Pressupost, va i ens diu Pedro Sanchez el cap de setmana a Barcelona que pensa governar i esgotar la legislatura fins el 2020 independentment d’aprovar o no els comptes, desmuntant aquesta falsa teoria que no anava enlloc.
De fet, la farsa d’aquests números la veiem des del començament amb el primer incompliment, i una pluja de milions com s’han afanyat a dir els mitjans a sou interessats que tots sabem que no arribaran, ja que les xifres son tossudes i sabem que de mitjana tants sols han executat el 56% del pressupostat a terres catalanes, i això es un fet irrefutable.
Alhora, tornem a veure com la proposta per sortir del conflicte en forma d’Estatut autonomic proposat, ells mateixos s’encarreguen de recordar per si calia que es simple paper mullat com sempre, i al millor estil Zapatero si arribes el cas mai es complirà. Com sempre.
Per la part més dreta ens diuen que son Pressupostos per pagar els deutes amb l’independentisme i fer contents els catalans indepes. De fet caldria recordar que els catalans pensin el que pensin els rebrien per igual i res te a veure les ideològies i ens diuen ben clar que complir la legalitat espanyola en forma d’Estatut quan es tracta de Catalunya seria un favor inacceptable per la resta de comunitats.
En definitiva, aquest es el camí autonòmic que ens venen tot l’arc del 155, i alguns encara rebutgen la unilateralitat com única forma d’exercir els nostres drets manllevats. De fet com sempre.