ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

COM FER EL RIDÍCUL SENSE CAP VERGONYA

Sense categoria
Realment els partidaris del no a la Consulta i el no a la democràcia participativa a Catalunya, amb Sanchez Camacho i Pere Navarro com a màxim exponents, i davant la falta d’arguments seriosos, han entrat en una espiral de qui la diu més grossa. Sense anar més lluny sembla que els pagesos catalans perdran tots els ajuts europeus, i els estudiants tots els seus títols universitaris ja obtinguts pel simple fet de gaudir del nostre propi estat, o demanant un referèndum pel federalisme anterior al de la independència, amb unes propostes que fan riure per no plorar.  Tant difícil es partits que defensin el no ,i avalin la democràcia amb propostes minimament dignes, pel vist fins ara, la resposta seria afirmativa.

Efectivament, la líder popular ara amb la seva cultura de la por, vol atemorir la pagesia assegurant que es perdrien uns 310 milions d’ajuts europeus pel sector ja que es sortiria de la UE, sense escoltar la mateixa institució que ja ha demanat no fer judicis infundats com aquest. Ha expressat que la mida de l’Estat es important, i per Catalunya l’efecte negociador seria molt més difícil que amb l’Estat espanyol. També a l’Educació va deixa anar que els títols universitaris d’una Catalunya independent no tindrien validesa, ja que estan reconegudes com universitats espanyoles, i la seva acceptació es per la nostra pertinença a l’actual estat. Per part d’en Pere Navarro, proposa consultar als catalans primer pel federalisme asimètric abans que la ruptura definitiva. Ho qualifica com una via possible i més realista, ja que amb una reforma constitucional que ens reconegues com a nació, inclús com Estat dins el marc global, posant com exemple l’Estat lliure de Baviera a Alemanya.
No hi ha dubte que han guardat la vergonya al calaix, i han agafat la cultura del tot s’hi val per escampar una mentida rere l’altra per justificar una postura que crec cap estat democràtic entèn, i especialment Europa. Negar el dret a decidir amb excuses de legalitats imposades per damunt de la voluntat de les persones, son avui en dia rèmores que el continent es pensava ja extingides per sempre. La falta d’argumentació per aquestes actituds fora de lloc, i sense cap justificació democràtica, arriben a la paranoia quan s’acosta als pagesos amb la idea de que no percebran els ajuts europeus, que ara reben per estar fora de la Unió, quan des de la mateixa mai s’ha confirmat aquest aspecte, no es troba en cap tractat, i com a mínim des de Brussel·les ja han negat aquests falsos arguments, ja que som ciutadans europeus, i no ho deixarem de ser per ser un estat o un altre, però tant se val, simplement no escolten, i intenten mitjançant la coacció desenfrenada distorsionar la democràcia en estat pur, fins hi tot amb la mida dels estats, cosa que en aquest cas poca cosa te a veure, més aviat la seva situació econòmica, i aquí Espanya no te bones perspectives. El tema dels universitaris ja ratlla l’acudit, o sigui ara si som un nou estat, podem llençar a les escombraries totes les nostre titulacions i tornar al Parvulari directament, es un insult a la intel·ligència de grans proporcions, que ningú amb dos dits de coneixement es pot creure i dona la talla del personatge, suposo que el següent pas serà que la partida de naixement al posar Espanya, serà com si no haguéssim nascut encara, una mena d’esperits amb Estat propi, això sí. Pel que fa en Pere Navarro i la seva via federalista, hauria de ser sincer ,i explicar que a l’altre costat no hi ha cap interés en el tema començant pel seu partit i per tant es una via impossible, parla d’una reforma profunda de la Constitució ,quan sap que això no succeirà, i parla de reconeixement d’Estat per Catalunya, quan constantment ens neguen la nostra sobirania, i fins hi tot el reconeixement de nació, crec que no sap el món on viu, i hauria de veure al seu voltant el pa que s’hi dona començant pel seu propi partit a Madrid abans de seguir parlant per parlar.
En definitiva, arguments ridículs que no van enlloc, i que fan un flac favor a la democràcia i a un procés impecable amb arguments seriosos.
  
  1. Visca la Nació, el nacionalisme, la pàtria, el patriotisme, les galetes amb xocolata i les veritats fàcils de digerir. Visca Pla i mori Pepe Carvalho; visqui la dreta indepe i mori el lliure pensament; espanyols tots dolents, catalans tots macos i amb un somriure de Profiden. Ahhhhh, que bonica és la religió patriòtica. ídem pels peperos i companyia. Visca la bandera, el burro català i Núria Feliu; visqui en Cuní anti-CGT; visca la pàtria i Israel, visqui Pilar Rahola col-laboradora amb Ynestrillas a Mediterráneo Digital, visqui el pacte de CIU-PP, Visca el patriotisme excloent i la veritat única, revelada i absoluta de la UMMA nacionalista

    Adeu mediocritat nacionalista! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.