ALBERT CORTES MONSERRAT

La dignitat es un be escàs en els nostres polítics, i la situació en que es trobem desprès de la porta als nassos del TC al poble de Catalunya, la resposta no ha estat diferents a altres cops, i més enllà de gesticulacions que ja no enganyant ningú, no hi ha res més. Podem veure tres exemples clarificadors, la presència del President Montilla a la manifestació, ara sembla que darrere una senyera, ja que això de decidir esta reservat als adults, i com se sap som encara infantils, la visita per fer-se perdonar a Extremadura del nou president del Barça, i la presentació ara d’una ILP pel referèndum per evitar la segura paralització de la IP de Tena i Bertran, embolicant encara més la troca.

Els socialistes catalans segueixen rebutjant el dret a decidir, que diuen no uneix, cosa falsa, ja que el que més uneix a la gent es poder saber la seva opinió sobre el que els afecta.  Un lema tant light, i amb mil interpretacions no pot ser assumit pel PSOE-C,  em pregunto quina part, la de som una nació que ells mateixos van votar a l’Estatut, o la de nosaltres decidim, que com a partit antidemocràtic evidentment no volen que decidim res de res. Parla d’estats normals, segurament no ho saben, però nosaltres no estem en una situació normal, i fan un us fraudulent de la senyera, que mai han estimat com a símbol i ara es la seva taula de salvació, i la posen per damunt del dret a decidir de la gent, quan es totalment a la inversa. Paper patètic el del president català que no sap ni vol veure la realitat catalana, i el delicat del moment.

En Sandro Rosell, va fer campanya aclarint que no es pot barrejar política i el club, i de moment ja ha inscrit el club a la manifestació d’Omnium, greu contradicció, o es que nomes molestava l’independentisme, i desprès com a bon catalanet colonitzat va a Extremadura, que es veu que es un símbol del simpatitzant del Barça mundial, com si a tot el planeta no hi hagués simpatitzants blaugranes, que es veu son inferiors als de l’estat espanyol, ens parla de valors i va a veure un president extremeny que sempre ha insultat els catalans i especialment amb les postures d’en Laporta.  Em sembla que el valor de la catalanitat del club es intransferible, i no s’ha d’amagar pas, qui no li agradi te molts clubs al món per escollir, però la identitat del club es una senyor Rosell i no ens hem de fer perdonar res.

Per últim la ILP ara presentada com a pla B, es tot un embolic, ara per evitar la retallada estatutària i la visita de la llei de consultes al TC.  Crec que es una batalla perduda, i volent utilitzar la legalitat espanyola pels nostres fins no ens en sortirem, per tant cal fixar la mirada en les eleccions del novembre, on si es decidiran moltes coses, i no amb giragonses absurdes que tot hi la bona fe no ens porten enlloc, ja que tothom sap que l’estat no permetrà la visualització d’una recollida de signatures massiva, i no val la pena perdre el temps.

En definitiva, tres situacions que demostren les nostres misèries, i les coses poc clares des del nostre territori.