COLAU I LA SEVA CATALUNYA CONFEDERADA
Que la posició dels Comuns i un dels seus caps visibles Ada Colau es desconcertant no deixa de ser una evidència. El que un dia es blanc, el següent es negre i l’altre una barreja de les dues coses. El més cru per aquesta formació es que arriben moments decisius i cal prendre partit.
Si veiem declaracions de l’alcaldessa de Barcelona, trobem declaracions a favor del dret a decidir davant de qui calgui i de obediència a l’statut quo existent i la llei espanyola fent cas omís als ciutadans catalans. Ara fa poques setmanes expressava el seu desig de veure Catalunya com una República i la seva posterior confederació amb Espanya. Es totalment legitim, i per voler es pot voler la lluna no hi ha problema.
Les mancances venen quan desprès de l’acte per explicar les garanties del Referèndum es posicionava al costat de les urnes i el vot de la gent i ara amb una moció a l’Ajuntament per part del PDCAT per cedir els locals per la votació a la capital catalana ja han expressat el seu vot negatiu. Alhora crida l’atenció quan desprès de l’emissió de “Cloacas de Interior” a TV3 amb aquest escàndol majúscul per qualsevol democràcia que ho vulgui ser encara esperem alguna declaració del seus líders sobre el tema.
Davant tanta contradicció, caldria fer una reflexió i apel·lar a l’esperit democràtic i el respecte a la ciutadania catalana que expressa cada partit. Si l’Ajuntament de Barcelona no facilita els locals municipals pel Referèndum el dia 1 d’octubre, sap que aquest entrebanc serà compensat amb la búsqueda de dependències de la Generalitat i nous locals per efectuar l’acte democràctic més important que haurà viscut Catalunya els últims 300 anys i alhora el futur polític de Colau i de retruc el seu partit haurà quedat enterrat per sempre. Crec que la indefinició o posicionaments contraris al que demana el poble els passarà una factura definitiva sense remei.
Aquest partit passarà a la història al costat de Populars, Ciudadanos i Socialistes contraris a deixar expressar la llibertat democràtica al poble de Catalunya amb la coartada de les lleis la legalitat i la lluita contra la unilateralitat que com diu l’exlendakari Ibarretxe no es tal, ja que si l’altra part no vol dialogar o pactar, no hi ha altre remei.
En definitiva caldria comencessin a calcular els costos polítics de les seves decisions i amb qui volen sortir a la foto.