COLAU: CATALUNYA, CAPITAL MADRID
A mesura avança aquesta campanya electoral espanyola anem veient i descobrint el que ja intuiem de fa temps. Ahir al miting a Madrid de Podemos, l’alcaldessa de Barcelona la va trair el subconscient deixant anar “Madrid ha de tornar a ser la nostra capital”. Tota una declaració d’intencions i un avis per navegants. Al mateix temps el socialista Josep Borrell defensava Ciudadanos pels insults que segons ell rep de diferents formacions en forma de dreta rancia, i acte seguit qualificava de banda d’entabanadors als independentistes i parlava en forma denigrant de les caràcteristiques físiques d’Oriol Junqueras. Per últim Mariano Rajoy deixava anar ” A Catalunya tothom que vulgui pot parla en català, però a l’escola no es pot parlar en espanyol” i es va quedar tant ample.
Son tres exemples nomes de que va aquesta campanya. No caiguem el parany, això no es una segona volta de res. El procés de la independència no s’ha de veure afectat per aquests comicis, guanyi qui guanyi tal com anem sentint. Les motivacions de l’electorat, el context i les conseqüències son totalment diferents a l’àmbit que reflectia la data del 27 de setembre, autèntica prova del cotó i validació del procés cap a la independència, no ens podem fer trampas al solitari posant traves i falses validacions que simplement no son certes, i nomes existeixen en aquells que han perdut i volen fer de la confussió la seva arma preferida.
Tanmateix podem entendre diverses coses amb els exemples. No Sra. Colau, Madrid no es la nostra capital i no ho serà mai, de fet la nostra capital es la que vosté governa com alcaldessa, hauria de recordar amb el seu compromís amb el dret a decidir i el procés que esta delimitat a Catalunya i als anhels d’una part majoritària de la seva societat. La millor revolució la te davant el nas, voler intentar canviar Espanya per apagar aquest clam es una pantalla que ja hem viscut i que no volem repetir. El famós referèndum que pregonen saben que no te suports i per tant es impossible, la clau ha de ser catalana i aquí Madrid ha de quedar enrere. Per la seva banda en Josep Borrell, ja es de tots conegut per les seves declaracions i taranna, defensant Ciudadanos per aquests suposats insults i tot seguit insultar i burlar l’independentisme, i particularment certes persones, cosa que deixa clar la seva poca talla com a polític i de pas com a persona. Per últim el president espanyol segueix ben viu amb la seva xenofòbia catalana repartint mentides i calumnies com a topics per la població, amb la vella tradició de fer passar un idioma com a perseguit en terres catalanes amb un problema que mai ha existit a la societat catalana, i en qualsevol cas la victima es precisament aquesta que sembla tant estrany que a Catalunya parli en català, deu ser que som gent molt rara podent parlar l’idioma d’en Rajoy, per cert l’únic que pot parlar.
En definitiva, exemples i contradiccions d’una campanya amb molts inputs que com a propaganda pretén fer passar com es diu bou per bestia grossa.