ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

COHERÈNCIA

Les declaracions de Jordi Cuixart des de la Presó demanant coherència a la classe política catalana i fer allò que van prometre i pel que van ser votats es de manual.

De fet parla del Referèndum pactat com una opció fantàstica però que dificilment un Estat com l’espanyol acceptarà mai i per tant hi ha altres vies com la desobediència cívil i pacífica que de cap manera es poden descartari s’han d’acceptar les seves conseqüències. Acaba defensant la unitat estratègica i rebutja cap pacte amb la fiscalia en una causa injusta.

Paraules coherents d’un home compromés i amb la dignitat intacte tot hi el seu captiveri per un Estat de façana democràtica i estructures d’altres règims.

Davant aquesta lliçó que ens trobem desprès d’un any del Referèndum de l’1 d’octubre i la Declaració d’independència posterior. Cap pas endavant, apart de la retòrica buida sobre la República, acceptació del tutelatge del Parlament de forma vergonyosa, victòries judicials a l’exterior amb les mans lliures, però acatament dins al territori amb el trencament de la unitat per part dels nostres partits que semblen ja més preocupats per les futures eleccions que pel que precisament van ser votats per la ciutadania.

Veiem com per exemple Esquerra ja ha rebutjat candidatures unitàries amb les excuses de sempre, sobre la base i la cantarella que separats es més beneficios i on sempre hi ha el suport d’alguna enquesta cuinada per corroborar aquest fals argument. Una CUP que s’ha desmarcat de la farsa i un Junts per Cat o Crida o com es digui que tampoc ha acabat de donar el que esperavem.

Davant això, evidentment i internacionalment estem perdent interés, ja que el moviment s’ha aturat i no es camina en la direcció amb la culminació del procés i amb l’excusa que s’ha convertit en el fonamental amb els presos polítics i els llaços grocs que han substituit a l’estelada, un clar simptoma, de que el pas enrere desprès de la proclamació encara per explicar i la repressió espanyola han fet el seu efecte.

Ara sembla que ho volen fiar tot amb un Judici que ja sabem el resultat, i on impassibles sembla deixarem que marxin a Madrid per no tornar i potser dins de 10 o 12 anys els tribunals europeus ens donaran la raó, i amb això se suposa ja haurem guanyat.

Haurem guanyat moralment, però això no fa una República, segurament la coherència que reclama Cuixart sí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.