ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

COHERÈNCIA I CORATGE POLÍTIC, QUINA BARRA!

General

Coherència, responsabilitat, valentia i rigor, han estat algunes de les raons que des de CIU s’han fet servir per valorar, i argumentar els seu vot positiu al decret de retallades populars a Madrid, amb un nou gest de suport cap aquest partit, i contradient al conseller Mas Collell, que aquesta setmana mateix les qualificava d’asfíxia per Catalunya, però asclar els catalans som tant lleials que ho assumim amb naturalitat, dins la mentalitat regionalista del partit que la majoria de catalans ha posat al capdavant del nostre país.

Efectivament, el Congrés espanyol ha aprovat el paquet de retallades amb un augment de l’IRPF i de l’IBI, i una forta retallada de la despesa incloses. Tot queda disfressat amb la paraula temporalitat per segons quines mesures, i amb el diputat convergent traient pit pel seu gest de responsabilitat per la gravetat de la crisi espanyola. Cap efecte han tingut les acusacions a les autonomies com a culpables principals del dèficit, els constants incompliments en matèria de deutes cap aquestes, per part de l’estat central o el control dels pressupostos ja previst, i que deixarà el poder dels parlaments autonòmic en testimonial, a més ha amenaçat en congelar partides destinades a les autonomies, amb aquelles que incompleixin els objectius de dèficit, com tampoc ha servit l’espoli fiscal de 22 mil milions anuals, vertadera causa de la nostra situació. Ens diuen que no estan d’acord amb moltes de les mesures, i que perjudiquen Catalunya i la seva situació financera. Tanmateix molt poc temps desprès de votar negativament a la investidura de Rajoy, ara es converteixen en l’única força que ha donat suport a aquestes mesures, i sembla com ja en temps d’Aznar a canvi de res, sort que aquesta era la força que havia de lluitar pels interessos catalans a Madrid. Per altra banda per Esquerra, en Bosch repta a Rajoy que deixi decidir els catalans el seu futur, i es converteixi en el Cameron espanyol.

Realment, la tresoreria catalana esta esgotada, i tots sabem que entre altres coses es per no recaptar nosaltres els nostres impostos, i que aquests marxen per no tornar mai més amb una xifra al voltant del 10% del PIB, la solució que han trobat per seguir mantenint aquesta bicoca pel que rep aquests diners, es les retallades catalanes, com deia el Polònia ahir en un gag genial, les autentiques i genuïnes, i cal rebutjar imitacions. Aquesta es la tàctica genial que ens ha de portar concretament enlloc.  Ahir en un nou gest miserable, i que mereixeria el rebuig unànime de la ciutadania, donant suport a les retallades espanyoles, moltes d’elles qualificades pel mateix govern com una asfixia insuportable pel nostre país, i ho barregen amb la responsabilitat i el rigor, suposo que dins la mentalitat totalment nacional espanyola dels caps de CIU es coherent ajudar als interessos espanyols, encara que aquests perjudiquin greument els catalans, però amb el seu doble discurs es fan completament insuportables. Admetran una retallada de l’autogovern sense precedents amb el control dels pressupostos, i seguiran venen un pacte que no te cap credibilitat ni viabilitat per passar temps, jo diria fins que ja sigui irreversible les nostres opcions d’emprendre el camí  cap a la sobirania. Es vertaderament lamentable, però els seus votants que volen aquesta opció haurien de fer un pensament ràpid, i adonar-se que han dipositat la confiança en unes persones que van en sentit contrari a les seves pretensions. Han passat en un gir digne de les piruetes del Circ de Soleil de votar NO a la investidura de Rajoy, i ara a validar les seves propostes de retallades financeres i d’autogovern, potser ja seria hora de que la ciutadania despertes, i poses fil a l’agulla abans no sigui massa tard. Per la seva banda en Bosch pels republicans va fer el seu paper de reclamar el dret a decidir,  amb Escòcia com exemple, encara que sembla que no ho ha acabat d’entendre, ja que m’entres per terres britàniques ha quedat molt clar que els afers escocesos els decidirà el Parlament escocès, aquí segueixen obsessionats en que els nostres problemes, com el dret a decidir, els decidirà Madrid, i tots sabem que això es un altre engany intolerable.

En definitiva, una nova jornada de vergonya aliena pels nostres representants a Madrid, que confirmen la nul·la necessitat de representació catalana en la cambra espanyola.

 

 

 

 

  1. Bon nit, malhauradament els nostres partits se senten còmodes dins la política espanyola i no tenen sentit d’estat català. En canvi, si tenen sentit d’estat espanyol autonòmic i juguen a una estira i arronsa amb el govern espanyol de torn. Ja ho he dit moltes vegades, las manca absoluta de visió d’estat i la covardesa en què diambulen per aquests móns de Déu.

    Seria com aquell que arriba a una illa deshabitada, hi viu molts anys amb els animalons i bèsties i quan pot agafar una vaixell per marxar al món civilitzat, té por d’allò que trobarà…

    Definitivament, la política catalana està totalment incrustada dins l’espanyola i dubto que mai s’en pugui desempallegar. Potser la única esperança és el món municipal i associatiu.

    Salut i (in)dependència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.