ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CLAREDAT O ENGANY

Sembla que arribem al final del camí per la investidura del President i formar un Govern que anomenen efectiu, però els interrogants i el procediment es tant confos i estrany que fa sospitar que no tot es tant clar.

Escoltem els actors principals, i veiem com es reuneixen a Berlin per proposar al President legítim, i alhora ja pronostiquen amb certesa que la llei de reforma del President a distáncia, avui serà recorreguda pel Consell de Ministres al TC, aquest la suspendrà i s’activarà el famós pla D, desprès d’haver deixat un cop més amb evidència l’Estat i la seva feble i quasi inexistent democràcia. Ja sembla es quadren les dates i si no hi ha imprevistos amb l’abstenció de la CUP, en segona volta serà un fet.

Realment creuen, que sense un bri de desobediència, o dit d’un altra manera sense una mica de sobirania del Parlament i dignitat i obediència al vot dels nostres partits arribarem a la República. Jo crec que no.

Ahir veiem el jurament al Senat d’una senadora d’Esquerra amb català i pels presos polítics que ha aixecat polseguera, i segurament es vendrà com un acte de sobirania, gairebé heroic, però en realitat es una metàfora exacte del moment que hem viscut i on ens trobem, simbolisme que no vol dir efectivitat. Seria com en el futbol gaudir de la possessió de la pilota en un gran percentatge i no xutar mai a la porteria contrària, mai podriem guanyar.

En el procés i pel que fa als nostres partits seria una situació semblant. La tàctica de ridiculitzar l’Estat, fer-lo quedar en l’escenari internacional com el que realment es segurament triomfarà. Deixar en evidència uns processos judicials totalment esperpèntics i segurament revertir moltes de les sentències que es puguin produïr també es possible, però això ens deixarà exactament on erem i amb el problema i el mandat popular al calaix, sense resoldre.

Hauran d’explicar molt bé, com pensen avançar en aquest sentit amb un Govern disposat a fer autonomia controlada per l’Estat, uns judicis als nostres presos que cauran malauradament com una llosa, unes eleccions municipals el proper any on els nostres partits tornaran a posar per davant el partit que el país i no buscaran la unitat per la victòria i una repressió amb un feixisme que veiem amb total impunitat pels nostres carrers amb retallades de drets que semblaven ja superades.

Esperem resoldre la disjuntiva entre claredat o engany.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.