ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CIU I TREMOSA: EL PECAT DE SER SOBIRANISTA

General

En una recent entrevista a la Vanguardia, el candidat a les eleccions Europees Ramon Tremosa, presentat com el candidat sobiranista de Convergència, i economista de prestigi amb una ment clara per ser capaç de dir no a la Constitució Europea i a l’Estatut, amb arguments econòmics bens solvents, sembla què s’encomana del discurs ambigú de sempre del partit què representa.

En aquesta entrevista ens diu que la paraula federalisme l’inspira un gran respecte, i què el PSOE-C l’ha prostituïda, segueix afirmant que una independència sense concert econòmic no l’interessaria, però en canvi amb un finançament com Navarra, una gestió d’aeroport com Baviera, i una selecció de futbol com Escòcia es sentiria còmode a Espanya.

 

Apunta que no es independentista a la manera que ho entén la cúpula d’ERC, ja què per ell el traspàs de l’aeroport de Girona equival a un 5 % de la independència de Catalunya.

 

En primer lloc seria una llàstima malbaratar un candidat tant valuós per fer-li fer aquest discurs tant típic de la federació convergent, i la seva curiosa manera d’entendre el sobiranisme, on nomes faltarà que demani perdó a la humanitat per si alguna vegada ho havia dit.

 

En segon lloc una persona de la intel·ligència d’en Tremosa tot hi tractar-se d’una entrevista  a un diari tant poc favorable als anhels de llibertat de Catalunya com La Vanguardia, ha de portar uns arguments mes sòlids que aquests, ja què la paraula federalisme  fa temps que a l’Estat Espanyol està oblidada, ja que n’hi ha ben pocs, i el màxim de descentralització que estant disposats a arribar es aquest invent de les Autonomies que te uns límits molt clars com ara marcarà el TC amb l’Estatut, i què certificarà la seva fi, no cal pecar d’ingenuïtat amb aquesta paraula què senzillament no es possible.

 

El que clama al cel es dir que una independència sense concert econòmic no l’interessaria, un altra bajanada, ja que qualsevol estat lliure te la seva economia, les seves seleccions esportives, les seves infraestructures, i tot el què implica una estructura estatal, no es coneix cap cas al món que no tingui això, i crec que en Tremosa tampoc el coneix, respecte a la comoditat amb el concert, els aeroports i les seleccions a Espanya, tampoc cal ser ingenu què son tres temes que mai obtindrem de l’Estat sense sortir-ne d’ell, i si un dia, què no passarà ho fos, no veig perquè hem de pagar a un altra entitat pels serveis prestats, quan els podem fer nosaltres mateixos sent independents, es ridícul, i no cal saber massa d’economia.

 

Respecte a les diverses maneres d’entendre l’independentisme, no cal enredar més al personal, es una paraula que nomes te un sol sentit, i no admet mitges tintes perquè no hi ha cap estat que sigui una mica independent, ho es o no ho es, i el 5% de l’aeroport es un exemple què faria riure a qualsevol estat de la Unió Europea.

 

M’agradaria que no entres en aquest joc de mediocritats que genera la política catalana, i què com a independent seguis amb la seva línia de serietat, i dir les coses pel seu nom sense cap tipus de por o fracassarà, i el què es mes trist perdrà la credibilitat guanyada en aquests anys..

 

 

 

 

 

 

 

  1. És el que té fitxar per un partit establert, encara que vagis d’independent. Automàticament passes a ser esclau del seu discurs i el de CiU és dels més ambiguus, enganyosos, porucs i acomplexats que hi ha. Al final al Tremosa de sobiranista sols li quedarà l’etiqueta, i aviat ni això, perquè si no ho pots ser ni de paraula ni de fets…simplement serà un més destrossat per les maquinàries dels partits autonomistes.

    Amb el Junqueres potser no passa igual, però això és perquè allí tothom la diu ben grossa però segueix fent política dependentista. Quedarà com un bocamoll, com tots els d’Esquerra, molta independència però governant amb el psoe i somniant en l’espanya plural.

    La independència s’encarrilarà amb el suport de CiU i ERC, evidentment. Però ells mai, mai iniciaran el procés de ruptura, és massa arriscat i costós perquè uns partits apoltronats s’hi avinguin. Ara bé, si no volen liderar res, hauran d’assumir-ne el cost, també.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.