ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CINEMA EN CATALÀ? SÍ GRACIES

General

L’Avantprojecte de llei de cinema te que garantir un mínim del 50 % de copies en català de qualsevol film, què es projecta en les sales de cinema del país, les distribuïdores que no respectin la llei podran rebre sancions, gran novetat de la llei,  entre 4000 i 75000 euros.  D’aquesta manera i des del departament de cultura, es vol intentar normalitzar la situació de la nostra llengua en aquest terreny, ja que l’any passat només el 3% de les copies eren en la nostra llengua.

 

Aquesta llei pendent d’aprovar preveu que en 4 anys almenys, la meitat de copies siguin en català, i les sancions seran proporcionals al número de copies que faltin per complir l’objectiu, alhora contempla que la Generalitat ja no sigui la que dobla les pel·lícules, sinó les majors que hauran de fer-se càrrec de les despeses, i fins ara son les principals responsables del bloqueig al català.

 

El gremi d’empresaris de cinema de Catalunya ja ha considerat la llei intervencionista, i amb sancions desmesurades, considerant que es una oferta artificial sense demanda real, la mateixa opinió que el conegut dramaturg i afectat d’una catalanofobia aguda Albert Boadella, què ha assegurat que es un acte més del procés de secessió de Catalunya en tots els àmbits, i promogut per un model nacionalista radical que controla tota la societat, posant com exemple que no hi ha companyies castellanes de teatre a Catalunya.

 

Cal aplaudir aquests passos per normalitzar la nostra llengua en franca desavantatge, ja que no te cap estat que la protegeixi davant la llengua imposada des de l’estat espanyol, cosa que evidentment amb un estat independent no caldria fe,r ja que seria la llengua única oficial, i poc a poc es normalitzaria la seva situació com en qualsevol altre lloc del planeta, sense cap mesura contra qualsevol altra llengua. 

 

Al Gremi català de cinemes que forma part de la Federación de Cines de España, li diria que moltes vegades no hi ha públic en català senzillament perquè no hi ha oferta, com hem dit un 3 %, per tant la seva teoria fa aigües per tot arreu, i forma part del seu concepte per afavorir una sola llengua, i que no es precisament la pròpia de Catalunya.  De fet en els pocs casos amb paritat de sales en les dues llengües, la versió catalana ha estat la més vista com Pocahontas o alguna de Harry Potter, dades que també amaga gelosament, i en canvi ofereix unes totalment esbiaixades, dient que un 80% trien la versió castellana sense especificar el numero de sales de cada versió, i la localització d’aquestes, tot un frau d’argument que només s’entén per afavorir una sola llengua com fins ara.

 

Pel que fa a Boadella, segueix amb el seu odi a tot el que sigui normalitzar una situació insostenible, i que ell acusa de radical, se’ns dubte si hi ha un exemple clar de radicalitat es el seu, i el nacionalisme espanyol desmesurat que arrossega sense solta ni volta.

 

En definitiva, i com sempre qualsevol intent de posar les coses una mica més al seu lloc es interpretat com una imposició, cosa que ningú es planteja per exemple a l’Estat Espanyol, on ningú diria que s’imposa veure els films en castellà ja que es una obvietat, però esclar si ho fa Catalunya  a mitges, i vol fugir una mica de la segona divisió on la tenen instal·lada, ja sonen totes les alarmes, senzillament no tenen remei.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.