ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CINEMA EN CATALÀ?

Veient ahir a la nit la Gala del Cinema català, els premis Gaudí, vaig comprovar en primera persona la situació anomala que vivim, quan una gala del cinema en català, precisament la llengua no es requisit imprescindible, i passa a ser una anècdota en benefici de la majoria de produccions en llengua castellana.

Una Gala que independentment del gust de cadascú, va ser aprofitada per les protestes corresponents, principalment per la Guerra a Ucraïna i també per proclamar el futur brillant del cinema català en referència a l’èxit a la Berlinale, una crida per poder explotar el talent i no oblidar la cultura, una referència a l’augment de la dona en el sector i en tots els àmbits i un prec per les dificultats per fer cinema en català.

Tot com veiem molt normal i que amb diferent context es podria assimilar a qualsevol Gala del mateix ram que es faci pel món. Hi ha una cosa, però que no es igual i que ens dona idea de la situació que ens trobem. La majoria d’obres presentades son en llengua castellana i son considerades cinema català. Crec que no ens podem imaginar la Gala del Cinema francès per exemple amb obres presentades en llengua alemanya posem el cas, ningú les consideraria cinema francès. Ja sabem, però que la normalitat a la resta del món no es aplicada a Catalunya i ens fem un flac favor per la nostra llengua i cultura. De la mateixa manera que una obra en castellà no pot ser literatura catalana, un film en castellà no es cinema català, per molt que actors, directors o productors siguin catalans. La llengua es fonamental en aquest apartat i la Gala dels Gaudi normalitza aquesta submissió on ens trobem instal·lats permanentment encara que afeblim encara més la nostra llengua que des de les institucions es abandonada permenentment com hem vista a l’Educació, ho trobo un intent barroer de blanquejar la realitat.

La direcció dels nostres partits i Govern totalment submisos a l’Autonomia i d’esquena a una bona part de la ciutadania i el seu vot, també te la seva trasllació al cinema. Pel que fa al sector, evidentment que costa trobar suport econòmic però no es excusa, evidentment que es important el paper de la dona, però tampoc hauria de ser fonamental per fer cinema, ja que el mateix el fan persones i no paritats obligades i artificials. El que no es va parlar es que el requisit fonamental per presentar-se als premis es la llengua i això simplement es actuar amb normalitat, que vol dir que el cinema en català, es en llengua catalana , en cap més.

Respon a Eduard Casas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.