CIMERA PEL REFERÉNDUM
Sentim amb satisfacció la que sembla bona sintonia entre Junts pel Sí i la CUP pel que fa als pressupostos, i que fins hi tot alguns diuen o proclamen un acord proper amb cessions per totes les parts. Crec que no pot ser d’altra manera. No fer-ho significaria un pas endarrere en el procés gairebé irreversible amb noves eleccions i un temps que aniria passant per sorpresa de la ciutadania que hauria de digerir la seva indignació, desprès alguns encara es pregunten perquè en molts llocs els resultats electorals son els que son.
Des del Govern s’apunta que amb Pressupostos enfilats, la cimera pel referèndum al desembre tal com reclamava la CUP seria un fet. Alhora tant pels continguts amb dates i procediments clars i públics per generar confiança a tothom, i abordar els problemes que ens podem trobar, com els observadors internacionals per exemple i com els resolem amb la implicació de tothom. Les conclusions haurien de ser amb aquelles compareixences conjuntes i solemnes que no donin peu a la cantarella, de no ens deixaran o tindrem un nou 9N. Cal que quedi clar que el món reconeixerà els resultats en funció del que nosaltres expliquem al mateix i la seriositat, rigor i fermesa amb el que abordem el moment transcendental.
Tanmateix, de la cimera hauria de sortir una acció que ja ha d’anar lligada amb els 72 diputats i el Govern amb un protocol blindat de com actuar amb les envestides judicials de l’Estat per exemple, o altres entrebancs que voldran dividir-nos com a tàctica perfecte per acabar amb el problema.
La societat ha de sortir amb la sensació de que això no te volta enrere i que tothom hi es compromés sense fissures, fins hi tot si exigeix alguna substitució personal de càrrecs que legitimament no vulguin o no es vegin en cor d’anar endavant, ara seria el moment.
En definitiva, feina fosca per donar forma a la decisió final, convenciment de cara a l’interior i exterior i unitat fins al final per generar la paraula clau, que es confiança en els nostres representants en aquests moments finals tant esperats. Catalunya ha de respirar aquest referèndum decisiu a partir del gener del 2017 per poder digerir la responsabilitat del moment.